dilluns, 24 de desembre de 2012

El catanyol es cura; el català té remei?

Res a veure amb l'apunt, però ho va pintar Lorenzo Lotto i em fa gràcia.
Darrerament em trobareu sovint consultant llibres sobre la correcció o grau d’hibridació del català que utilitzo. No resulta gens estrany; a tots ens passa més tard o més d’hora que sentim una inseguretat filològica fonamental, tan típica d’aquesta terra. I, per acabar-ho d’adobar, no manquen els professionals que fomenten la nostra culpabilitat sense que la seva s’immuti el més mínim.

Per exemple, Pau Vidal, novel·lista, verbívor que confecciona els encreuats d’El País i traductor d’Andrea Camilleri, entre d’altres, que el juny de 2012 va publicar a Barcanova un missalet que no tinc clar si es titula “El catanyol es cura”, “CATANYOL.ES” o “Interferències Castellà -> Català”. En qualsevol cas el seu objectiu és diàfan: advertir-nos d’errors que cometem en l’ús del català pel fet de calcar lèxic i construccions que provenen del castellà.

El llibret, que és menut però suculent, s’articula en 415 entrades breus i s’estructura en tres parts principals (segons la gravetat de les pífies), a les quals s’hi afegeix un resum esquemàtic i un índex alfabètic. Cada entrada consta d’un títol enginyós, un exemple d’ús on l’error apareix ressaltat en vermell, un exemple d’ús correcte (en verd) i gairebé sempre una explicació. El sentit de l'humor acostuma a ser remarcable. Aquí reprodueixo l’article 232:
232. Judici sumaríssim
Exemple d’ús: “D’acord, ens trucàvem, però no vam tenir mai sexe, eh, que consti.”
Ús correcte: “… però no hi va haver mai sexe, eh, que consti.”
Explicació: Col·loquialment, també no hi va haver marro. O, canviant d’esquema, no vam fer mai res. De sexe se’n té de naixement, i l’única manera de no tenir-ne és la castració, literalment.
Com es pot veure en aquest mateix exemple, no totes les errades es poden atribuir al castellà, ja que jo diria que tampoc es correcte declarar “nunca tuvimos sexo” en el context de la frase. Fins i tot trobarem alguna mostra de contaminació amb l’anglès, com a “treballar dur” (que cal dir “treballar molt”). 

La part més discutible és la que defensa la utilització preferent d’un mot per damunt d’un altre, tots dos igualment normatius, però un d’ells més allunyat del castellà. Així, millor “encomanar” que “contagiar”, “acostar” que “apropar”, “casament” que “boda” o “convidar” que “invitar”. No tinc clar que una forma sigui més genuïna que l’altra pel sol fet que s’assembli més o menys al castellà (aquí m’he de posar en mans de Vidal, l’expert), però em sembla un argument com a mínim sospitós per la seva simplicitat. En el cas de “follar” que, a diferència de “joder”, presenta unes sonoritats molt nostres, em resisteixo a postergar-lo en benefici de “sucar”, “cardar”, “boixar”, “pitjar” o “fotre”. No podrien conviure tots ells amigablement?

Deixant de banda aquestes objeccions, “CATANYOL.ES” constitueix un petit tresor de fórmules magistrals que ens estalviarà cometre errors flagrants, però invisibles. Apart d’aprendre que cal dir “sinergia” (mai “sinèrgia”), descobrireu perquè no s’ha de dir “aquí té”, “qui ens manava construir una dessalinitzadora”, “el govern ha fet el suficient”, “porto tres anys a Mollerussa”, “faré tot el possible” o “Com va tot?”

Imprescindible a la farmaciola domèstica de tota llar catalana.

22 comentaris:

  1. prenc nota pels Reis, que no se què és més correcte: pels Reus o per els Reis.

    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, no sembris més dubtes que encara estic superant els antics!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Girbén, per a tu, el llibre d'en Vidal, en vena ;p

      Elimina
  3. El Catanyol és com això del Globish, universal, democràtic i inevitable, visca el Catanyol!!!

    ResponElimina
  4. Ep, ja n'he sentit a parlar, i m'apunto a la idea maníaca de dir-ho bé, si pot ser! Bones diades!

    ResponElimina
  5. Genial la pluja daurada del Cupido, no l'havia vista mai.
    Supòs que sabràs perdonar el munt d'errades que he escampat amb la meva tinta catanyola. Faré un esforç per esmenar la plana i comprarem el missalet.
    Bones festes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tranquila, Kalamar, sóc tan dur amb mi mateix com tolerant amb els altres...

      Elimina
  6. Jo no en sé res. Parleu amb el meu traductor de Google i amb els senyors del Word. I això de que la pintura no te res a veure diuen que es diu ironia, sense accent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs atès el teu cas, el traductor de Google ha millorat una barbaritat.

      Elimina
  7. Doncs mira, és molt oportú. Amb la correcció filològica sempre sol passar el mateix: quan no la tens penses uqe no té importància. Quan has vist un error que feies i l'has deixat de fer, de sobte, sí que té importància.

    Jo escric malament el català, suposo, doncs la meva formació ha estat en castellà, tota, i el català va quedar per la parla familiar. Penso que, de fet, el més important no és la correcció, sinó la voluntat de correcció. Mentre tinguem aquesta voluntat, encara que no siguem del tot correctes, no hi haurà perill doncs la voluntat és qui fa que les coses es mantinguin dretes.

    Bon nadal, amic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Evidentment, la perfecció és difícil i intentar assolir-la una invitació al fracàs. Amb fixar-s'hi una mica és suficient.

      East, que tinguis bones festes!

      Elimina
  8. Desacomplexeu-vos, en llengua no hi ha bo i dolent, correcte o incorrecte sinó adient o no adient al context comunicatiu, com em va explicar una molt bona professora de ment oberta fa mooolts anys, més de trenta. Malauradament els dogmàtics i ortodoxes sempre guanyen els 'contextos'.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, no és el dia ni el lloc per corregir-te ;p

      Elimina
  9. Cert, ningú no pot dir "porto tres anys a Mollerussa": com a molt tres hores!
    (aquest Cupido m'ha recordat el Roger, especialista en tir parabòlic)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, Santi, en Roger ja apunta maneres? Ben fet!

      Elimina
  10. L'ús d'uns mots en lloc d'uns altres només perquè s'allunyen del castellà és absurd. Més que res, perquè dins del territori catalanoparlant ens podem trobar opcions diverses atribuïbles a l'ús. El problema el tenim a Barcelona i d'altres grans ciutats on acaben convergent els usos diversos i es perden els locals. A més, el lèxic no fa la llengua.

    Pel que fa a les construccions, això sí que és interessant i on la contaminació ens porta a desestructurar la llengua. Em ve al cap allò que deia la meva àvia: els catalans no donem, fem; esmena que sempre sorgia amb el mateix exemple: "fes-me un petó" i no "dóna'm un petó".

    Li faré un cop d'ull al llibre perquè sembla molt interessant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però res no és del tot blanc i negre: els cops, les puntades de peu i els clatellots no es fan; es donen, claven o propinen. Per això sí que som generosos els catalans.

      Elimina
  11. catanyol, psè, on hi hagi un bon i heavy baixllobregatí, neng :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, m'oblidava que Esparreguera és Baix Llobregat ;p

      Elimina