diumenge, 23 de juny de 2013

(36) Amor mundial


Quan el ritme clama els governs cauen
Aquí venen els polis

De Tòquio a Soweto
Viva la música poc [sic]
Som blancs i negres i dansem tota la nit
a la pista de ball
i les lletres eren altes al Mur de Berlín
Viva la música pop
Per tant si et sents deprimit
atrapat en un llimb
Jo, fins i tot jo sé la solució
amor, música, vi i revolució
amor, amor,
amor, música, vi i revolució
Això també passarà
alça doncs la copa
pel canvi i l’atzar
i la llibertat és l’única llei
ballem…
Contra el que pot semblar, Stephin Merritt afirma que aquest espurnejant número no és una paròdia dels experiments que feien Paul Simon o David Byrne amb la “world music”. No sé, ho deu dir amb la boca molt petita.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada