dilluns, 10 de juny de 2013

Yorkshire letal

Una pel·lícula patrocinada pels enemics de la indústria turística anglesa.
“Sightseers” (Turistes) de Ben Wheatley comença en to d’amable comèdia costumista, quan Tina, una soltera de 34 anys, se’n va una setmana de turisme amb el seu nou xicot, tot deixant enrere una mare harpia i castradora. El que s’inicia com un recorregut en autocaravana pels indrets més pintorescos de Yorkshire aviat pren un gir inesperat fins a derivar en una corrua d’absurds crims de sang. La violència, seca i molt gràfica, no ens ha de confondre, “Sightseers” és una comèdia negríssima i macabra que voreja hàbilment el pur horror i requereix un espectador amb un cert estómac i capacitat per distanciar-se de les barrabassades que es projecten en pantalla.

Poppy ha desaparegut, els seus propietaris potser també.

Escrita per Alice Lowe i Steve Oram, que a més encarnen a la parella protagonista —ella amb una magistral vulnerabilitat psicòtica, que no t’imagines per on esclatarà—, el film participa de la rica tradició excèntrica de la comèdia britànica, amb un ull molt ben posat sobre la sordidesa i poca volada inherent al negoci turístic local (impagables les visites al museu del tramvia de Crich i el museu del llapis de Keswick). La mirada antropològica, atenta a reproduir els més mínims detalls del caràcter britànic, incideix en la seva vessant més kitsch: el biquini de punt, el comiat de soltera, els bibelots de peluix que van envaïnt el vehicle…

El Museu Nacional del Tram. No us el perdéssiu!

La pega més important que puc fer a la pel·lícula és que, havent vist el tràiler, és com si l’haguessis vista tota (amb l’excepció del seu abrupte final); o sigui que, si voleu anar-la a veure, millor que no conegueu el tràiler. I parlant de tràilers, com a aperitiu, al cinema ens han passat el de “Hannnah Arendt” de Margarethe von Trotta amb l’excelsa Barbara Sukowa al capdavant. De segur pixo una mica fora de test, però aquella idea tan massegada de la banalitat del mal potser és la font que inspira aquest “Sightseers”. O com diria el cineasta Jean Renoir, cadascú té les seves raons. Per assassinar, és clar.


Erotic odissey és una altra forma de dir-ho.

10 comentaris:

  1. Aquesta me l'apunto perquè m'has fet venir salivera! Precisament vinc de la preestrena de "Hannah Arendt" a la Filmoteca, pel·lícula que he trobat excel·lent. Ja m'ho sabràs dir si la veus.

    ResponElimina
  2. Crec que en Josep m'empenyerà a veure-la, encara que no em puc imaginar dues pel·lícules més diferents.

    ResponElimina
  3. Doncs jo conec una parella, aparentment inofensiva, ideal per a aquests dos museus (ell el tramvia, ella el llapis). Ja els ho has dit?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja els hi diré, però em fa por que acabin com aquests.

      Elimina
  4. D'entrada, sóc força incondicional de les pel·lícules que retraten aquesta Anglaterra abonyegada. I si comptem que ja l'anterior de Ben Wheatley em va deixar garratibat, especialment el seu final de traca i mocador, no puc tenir més ganes de veure Sightseers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alexandre, em pensava que Wheatley era un autor inèdit aquí.La vas veure fora?

      Elimina
    2. Els que ens dediquem més o menys al periodisme cinematogràfic tenim recursos amagats. Però aquesta, concretament, la van passar a Sitges fa un parell d'anys. És clar que també es pot descarregar de la xarxa. O, si no s'és avesat a aquestes discutibles pràctiques, cercar-ne el DVD.
      Sense garanties, això sí. Hi ha qui la troba molt trasbalsadora, com jo mateix, i qui en queda ben decebut. Just ara, mentre et mirava si estava a Filmin he llegit en el seu blog una andanada bastant potent contra la pel·lícula. (Que ja són collons, tenint en compte segons quin material que ells mateixos posen a l'abast de l'espectador).

      Elimina
    3. Gràcies per l'aclariment, Alexandre. Sóc tant d'anar al cinema que no penso que tot ho tenim a l'abast en línia.

      Elimina
  5. Un a punt, els biquinis de punt estan molt de moda. Fins i tot els triquinis de punt. On anirem a parar!

    Per si de cas, potser que no la vagi a veure, no sigui que acabi prenent a punts. Uf! com m'he llevat! millor que esmorzi. Salut i tot això.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Clidi, esmorza que veig que et falta sucre.

      Elimina