divendres, 2 d’agost de 2013

La possibilitat dels impossibles

Cristina Losantos: you're the Top!
Quan fa pocs mesos va tancar la llibreria “Proa Espais” del carrer de Rosselló, circularen per la xarxa els previsibles laments mortuoris que es fan sentir cada vegada que un d’aquests establiments abaixa la persiana. Em va fer una mica de ràbia que la Júlia Costa, sempre en lluita contra el món i els seus clixés, digués allò tan lleig de “si la tanquen, no ploreu ara: haver-hi anat més sovint en vida seva” i, per acabar-ho d’adobar, ho reblava afegint que el local es trobava a un emplaçament que no li venia gens de pas.

Bé, estimada Júlia, no puc fer més que discrepar amb tu, ja que la difunta llibreria quedava a un portal de distància de casa meva, o sigui que segons la meva interessada opinió no podria estar millor situada. Gràcies a aquesta proximitat vaig assistir a un parell de presentacions de llibre nou, a les quals no hauria anat si impliquessin dos-cents metres més de desplaçament. Cert que no vaig ser mai un client freqüent, però (un cop desapareguda Ona) havia esdevingut la llibreria de referència per trobar a Barcelona els títols en català de les editorials petites. On et penses, Júlia, que vaig trobar “La cendra dels anys”?

Com que això no pretén ser un atac personal ni una jeremiada catalana més (ni he vingut aquí a enterrar el nostre César convergent), anunciaré a continuació l’obertura a principis de juliol d’enguany d’una llibreria hereua de “Proa Espais”. Es diu “La Impossible” (Provença, 232), diuen que per allò tant de maig del 68: “sigueu realistes, demaneu l’impossible”. La trobareu davant de l’IES Maragall. De moment, mentre no disposin de diners per comprar més taules expositores, és una llibreria inusualment espaiosa, però també inusualment ben abastida.

No em sembla bé (i ja li he dit a la Mireia) el desori alfabètic que entorpeix la novel·lística en català a l’entrada de la botiga. Potser sóc jo el que s’equivoca i Facebook ha generat un nou ordre alfabètic mundial sense demanar permís a ningú. M’ha agradat, en canvi, que la meva sol·licitud de “L’escombra del sistema” hagi topat amb un avís de títol exhaurit i un altre de títol en camí. Un dia més tard, ja el tinc a les mans. Ferran Ràfols, ves-te preparant!

22 comentaris:

  1. És bp saber que si s'ha tancat una llibreria se'n obre una altra i al carrer Provença. El dia més impensat, a partir del setembre, m'hi deixaré caure procurant no fer-me mal.
    Bona nit Allau. Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, és allò que diuen de déu, que tanca una porta i obre una finestra.

      Elimina
  2. És una visita pendent que tinc. A veure quan m'hi arribo!

    ResponElimina
  3. Et dono la raó sobre que allà es trobaven gairebé tots els llibres, com va passar durant anys amb ONA, també vaig anar a alguna presentació, per cert vam ser mitja dotzena de persones però això ja passa a molts llocs.

    El fet és que sempre que hi vaig anar hi havia quatre gats, devia ser casualitat. I insisteixo en el fet que no em sembla aquell un lloc 'cèntric'.

    Bé, a veure si la d'ara té més èxit tot i que no sé si es bon temps per a llibreries noves, la veritat. Crec que actualment hi ha més aviat un problema de distribució, pel que fa a demanar impossibles, abans demanava el que fos a la papereria del barri i no tenia problemes, tot ha canviat molt.

    I, insisteixo i no sóc l'única, hi ha moltes queixes quan es tanca el que sigui però mentre era 'viu' no sempre se li feia gaire cas: llibreries, bars, botigues de vetes-i-fils...

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment jo hi he vist més gent que la que hi havia a Proa, i espero que duri, que no sigui la novetat.

      Elimina
  4. De la Impossible se n'ha parlat bastant i publicitat bastant. Tan de bo els vagi bé, encara que com Júlia, sóc molt pessimista. M'agrada molt el dibuix, em recorda a Muntanyola.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'asseguro, Francesc, que no trobaràs les aglomeracions del dibuix.

      Elimina
  5. Hi vaig ser fa poc. Si el món sembla que s'acabi cada cop que una llibreria tanca, no acabo d'entendre per què no se celebra amb la fanfàrria corresponent que n'aparegui una de nova. Em queda una mica lluny, però sempre que passi per Barcelona provaré de fer-hi una visita. Per cert, a mi també em va costar una mica d'entendre com estava tot classificat, però acabaven d'obrir, potser encara no està tot enllestit del tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que ho tenen ordenat amb un criteri una mica estrany. El moble que queda més a prop de la porta, per exemple, té de l'A a la C i el que queda a l'esquerra del comprador, de la D a la F. Molt poc intuitiu...

      Elimina
  6. Em cau un pèl lluny, però si pels llibres tenen el mateix bon criteri que pels dibuixos, m'hi hauré d'arribar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc entès que un dels tres socis fundadors és dissenyador. I es nota.

      Elimina
  7. La gran crisi ha agreujat més encara una altra que ve de més lluny : la dels espais físics -públics i privats- dedicats a la cultura, la popular i la d 'èlit. Les botigues especialitzades en música s 'han reduït i en una megaciutat com Barcelona no arriben a la dotzena; pel que fa a les de cinema, la cosa encara és pitjor, i el mateix és pot dit dels quioscs. Les llibreries aguantar una mica més, però només una mica. I si com és el. meu cas, vivim fora de Barcelona, el panorama ès negre : el cas de la llibreria Robafaves de Mataró n 'és un bon exemple. Hi ha molts motius que expliquen aquesta crisi, però el fet és que està succeint, i tot apunta a "molt pitjor". O sigui que l 'apertura de La impossible és una de les grans notícies de la temporada.

    ResponElimina
  8. Lamento les faltes que apareixen en el meu comentari anterior - i que probablement es repeteixin en aquest. Estic passant uns dies a " l 'exili de Xàbia", i el meu contacte internauta amb la resta de l 'univers és a través del telèfon mòbil. Per cert, a Xábia el nombre total de llibreries és 0.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tranquil, Leb, s'ha entès molt bé. I, pel que dius, a Xàbia pitjor ja no podeu estar.

      Elimina
  9. Ehem. Estic mirant si a ebay hi ha alguna cota de malla que surti bé de preu, però no en trobo...

    Només em queda esperar que escombris de gust!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tranquil, Ferran, no penso fer sang amb la "família".

      Elimina
  10. Opino com la Júlia, ens lamentem molt quan tanca una botiga, però bona part dels que es lamenten no en feien ús (i m'hi incloc).

    Per la Impossible m'hi passaré, però no crec que hi compri. Com que hi ha una llibreria molt ben proveïda que em fan descompte, en sóc força fidel.

    A les llibreries hi vaig a passejar (a banda de comprar), i quan hi passejo m'agrada veure que hi ha de tot. I en aquest sentit entre La Central i la Laie, no hi ha color. No em refereixo a les novetats literàries. A mi m'agrada entretenir-me amb l'assaig, sobretot d'estudis literaris, religió, antropologia, història... Busco, remeno, fullejo... Quan sé el que vull, vaig a la meva llibreria i ho compro. I quan no ve d'uns cèntims, faig el gasto a la Documenta.

    L'Ona era una llibreria molt interessant perquè tenia un fons en català que no tenia ningú més. En això hi hem perdut molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso, Enric, que La Impossible intenta recuperar el fons català que tenia Ona. En aquest sentit pot ser interessant.

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    3. I perquè la teniem al costat de casa, Enric. Tenir una llibreria a tocar de casa (una llibreria amb caliu de llibreria, no de tot a cent, és clar), que et ve tan de pas tot anant i tornant a casa és com tenir-hi un recer espiritual; pujes a casa amb un ànim diferent.
      Potser un dels tres socis de la La impossible és la Montse d'Ona, tot i que ella era una grandíssima professional, super organitzada. Vull recordar va ser ella que va treure Ona dels números vermells; no van pas tancar perquè la llibreria no rendís!
      No me'n puc estar: quan he llegit això que quan Déu tanca una porta obra una finestra he pensat que sí; per tirar-s'hi... Que Déu em perdoni, però això és el primer que m'ha passat pel cap... :-|

      Elimina