diumenge, 8 d’abril de 2018

Cairo «noir»

Li diuen «El Cairo confidencial» encara que originalment era «The Nile Hilton Incident», la producció és sueca, la dirigeix Tarik Saleh (un suec d’origen egipci) i la protagonitza un libanès resident a Suècia i de pujant carrera internacional. Per acabar-ho d’embolicar, va ser rodada al Marroc per problemes de permisos.

El guió s’inspira en la mort de la cantant libanesa Suzanne Tamim a Dubai l’any 2008; tot i que en aquest cas la cantant és egípcia i l’assassinen a una de les habitacions del luxós Nile Hilton i una cambrera sudanesa n’ha sigut testimoni. El film segueix els patrons habituals del gènere negre: policies subornats, polítics corruptes, dones fatals, sicaris i extorquidors. Gens original, però desenvolupat amb competència. El que fa que aquest «El Cairo confidencial» elevi el seu interès és el context. Per començar, El Caire és un monstre de ciutat, i tot el que allà pugui succeir es veu marcat per la seva inevitable petjada.

La pel·lícula està impregnada de detalls de color local com un cos de policia infinitament corruptible, uns cels sempre empolsegats, un tràfic caòtic i un cert primitivisme digital. A més, com l’acció se situa a principis del 2011, la primavera egípcia de la plaça Tahrir que conduiria a la caiguda del president Hosni Mubarak s’immisceix en el relat i li confereix urgència política.

No fa cap mal el protagonisme del carismàtic Fares Fares («Zero Dark Thirty», «La comuna», «Rogue One: A Star Wars Story», «Westworld») com a oficial de la policia amb una mica més de dignitat fatigada que la dels seus col·legues. «El Cairo confidencial» es deixa veure molt bé; entretinguda com a pel·licula de gènere, però visceralment unida, fins a extrems didàctics, a un moment i un país.

2 comentaris: