Tots som especials, tots som normals

Ryan O'Connell, Punam Pattel i Augustus Prew

Mai no serà prou ponderada la tasca que està fent la televisió del segle XXI per introduir-nos en vivències quotidianes de persones que fins no fa gaire eren considerades anòmales dins dels paràmetres estàndard. Gràcies a les sèries de nou encuny hem pogut seguir el dia a dia de famílies molt diverses en la seva falta d'estructura, en la seva composició ètnica i en el seu corpus de creences religioses; ens hem familiaritzat amb tota mena de tendències sexuals (fins i tot amb la manca de tendència) i amb totes les identitats de gènere; ens han fet sentir empatia per tota mena de criminals, des dels inofensius cleptòmans, fins als perillosos mentiders compulsius o els assassins en sèrie; i hem patit en carn pròpia qualsevol malaltia del cos o de la ment.

La sèrie "Special", que Netflix acaba d'estrenar, ens introdueix en la realitat d'aquells que han de conviure amb la paràlisi cerebral. La crucial "Breaking Bad" ja ens l'havia mostrada a través del personatge de Walter White Jr., el fill del protagonista, tot i que l'actor que l'interpreta (RJ Mitte, afectat per aquests mateixos desordres físics) els pateix en grau menor al que ensenya en pantalla.

"Special" es basa en un text autobiogràfic de Ryan O'Connell ("I'm Special and Other Lies We Tell Ourselves", o "Sóc especial i altres mentides que ens diem a nosaltres mateixos"), qui també ha escrit el guió, ha exercit de productor executiu i actua de protagonista. Jim Parsons, el de "The Big Bang Theory", també produeix.

Ryan Hayes, el protagonista, apart de patir el que en anglès es diu "cerebral palsy", és gai, fill de mare quasi soltera, i verge. El seu trajecte vital es preveu farcit de sotragades. "Special" s'hauria de projectar a totes les escoles, per entendre que l'anormalitat és la nova normalitat i que l'abús dels violents és símptoma dels perdedors.

Ryan O'Connell assumeix un protagonista simpàtic i fins i tot sexy (però també "nerd" o "ultra-nerd"). La seva amiga Kim (Punam Pattel) furta totes les escenes on reivindica les delícies sinuoses del seu cos neumàtic. Els vuit capítols es consumeixen en menys temps del que dura una pel·lícula estàndard. "Special", la sèrie, conclou amb una nota amarga i realista. Convida a continuar-la veient, sempre que algú la renovi.