dimarts, 3 de setembre de 2019

Súpers & co

Quan va ser que els super-herois van començar a estar sota sospita? De fet, des del minut dos, tot super-heroi clàssic va mostrar-nos també algun aspecte fosc; però a la llarga eren sempre els valors positius els que acabaven triomfant. Des del meu profund desconeixement sobre el gènere, deixeu-me datar l’aparició dels primers super-herois de moral dubtosa a la influent «Watchmen» (1986-1987) d’Alan Moore i Dave Gibbons. Del que no tinc cap dubte és que tant el còmic com la sèrie televisiva «The Boys» (a Amazon) tenen un deute ineludible amb aquells «Watchmen» d’allargada ombra.

A l’univers de «The Boys» els super-herois (i més específicament el grup dels Set) són propietat corporativa sotmesa a escrupolosa explotació econòmica i a ferri control d’imatge a càrrec de la companyia Vought. Paral·lelament el grup denominat The Boys s’ocupa de dinamitar des de la clandestinitat les pretensions tòxiques d’aquests falsos defensors de la Humanitat. La incorporació a cadascun d’aquests dos grups d’un nou recluta serà el detonant que posarà en marxa l’acció d’aquesta primera temporada.

La sèrie és sorprenent per desvergonyida, pel seu humor negríssim i pels seus excessos de sexe i violència sanguinària (tot i que diria que els còmics originals són encara més bèsties). Tret de la veterana Elisabeth Shue i de Karl Urban (The Lord of the Rings, Star Trek) —i dels paperets de Simon Pegg, Giancarlo Esposito i Haley Joel Osment— els actors no em sonaven de res, però tampoc desentonen. Per satisfer les ganes de safareig, consignaré que el jove Jack Quaid no pot ocultar que és fill de Dennis Quaid i Meg Ryan.

«The Boys» és una sèrie perfectament acceptable per a qui li agradi entreteniment lleugerament «thrash» mentre fa una pausa entre programes de major calibre. Recomanable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada