dimarts, 10 de setembre de 2019

La tardor del seu descontentament


L’escocesa Ali Smith sol encapçalar la llista dels autors més importants en actiu a les Illes Britàniques, avalada a més per tota mena de premis prestigiosos. A casa la vam descobrir amb «L’accidental», una novel·la excèntrica i estimulant d’aquelles que sorprenen agradablement. Ara té en curs una sèrie de novel·les «estacionals» que va iniciar l’any 2016 amb «Autumn» («Tardor» a Raig Verd, traducció de Dolors Udina) i de la que ja s’han publicat en anglès les que corresponen a l’hivern i la primavera.

En el centre de «Tardor» hi ha la relació d’amistat i mestratge de l’Eisabeth i en Daniel Gluck durant els últims trenta anys, una relació on no sembla pesar una diferència d’edat de més de seixanta anys. A través del personatge de Daniel (i de les anades i vingudes en el temps que fa la narració) connectarem amb problemes com l’antisemitisme o els refugiats polítics, rememorarem un escàndol sexual dels anys 60 com va ser el de Christine Keeler i recuperarem la figura oblidada de la pintora pop Pauline Boty (1938 - 1966). Mentrestant amb Elisabeth explorarem l’absurd burocràtic i fiscalitzador de les societats contemporànies, amb hilarants i exasperants diàlegs molt característics de l’autora, i observarem les primeres conseqüències en la vida quotidiana del resultat del referèndum sobre la pertinença a la Unió Europea.
A tot el país hi havia gent que tenia la sensació que tot era un error. A tot el país hi havia gent que tenia la sensació que era el que s'havia de fer. A tot el país hi havia gent que tenia la sensació d'haver perdut. A tot el país hi havia gent que tenia la sensació d'haver guanyat. A tot el país hi havia gent que tenia la sensació d'haver fet el que calia i gent que creia que tot plegat era un error. A tot el país hi havia gent que buscava a Google: anar a viure a Escòcia. A tot el país hi havia gent que buscava a Google: sol·licitud del passaport irlandès. A tot el país hi havia gent que se sentia insegura. A tot el país hi havia gent que es partia de riure. A tot el país hi havia gent que se sentia legitimada. A tot el país hi havia gent que se sentia desconsolada i perplexa.
De fet, un dels eslògans amb el que s'ha venut "Tardor" pertot arreu és com "la primera novel·la post-brexit". Però encara que és indubtable que s'hi parla de forma molt directa i que es documenten els primers brots xenòfobs que la nova situació nodreix, la quantitat de qüestions tractades a les seves pàgines es tan ingent que es diria que Ali Smith ho ha volgut ficar tot en aquesta obra, des de reflexions sobre la percepció del pas del temps i sobre el pes de la Història fins a la revisió de la Història de l'Art en clau feminista. Ho ha fet a més amb un ímpetu que sembla irreflexiu, on la juxtaposició de materials heterogenis de vegades costa de seguir (almenys a mi m'ho semblava cada vegada que apareixia alguna referència a l'afer Profumo, potser perquè la notícia de l'escàndol ha quedat una mica lluny d'aquests verals).

Punyetero com sóc, em pregunto perquè l'edició catalana no té el text justificat a l'esquerra, com succeeix a l'original. També crec que la traducció mereixeria una bona revisió. El pròleg de Víctor García Tur és imprescindible per clarificar els temes principals d’un llibre que no sempre resulta fàcil de lligar. Una «Tardor» reservada a lectors aventurers a la recerca d’estructures innovadores.

Obra de Pauline Boty.

2 comentaris:

  1. Doncs després de sentir-ne parlar molt, estava temptat de tornar a La Setmana a que la bona gent de Raig Verd me l'empaqueti, però m'has generat dubtes. No sé si el meu paladar està preparat per experiments tan complicats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no la coneixes, intenta-ho amb "L'accidental", que és més convencional. Aquesta però, fragment a fragment, no és tan complicada.

      Elimina