Un jove immigrant vietnamita li escriu una carta a la seva mare, on tant relata els dramàtics episodis de la vida familiar, que ella ja coneix, com li revela la traumàtica experiència en la seva doble condició de foraster i homosexual. De fet, poc importa el que escriu, ja que la seva mare no sap llegir, i la comunicació epistolar només és la coartada literària que articula «En aquest món, per un moment, som grandiosos» d’Ocean Vuong (Llibres Anagrama, febrer 2020, traducció de Yannick Garcia).
El que al llibre narra «Quisset» (Little Dog), a mig camí entre la novel·la i l’autobiografia, reflecteix amb força fidelitat la vida de Vuong, que va néixer a Vietnam, però amb dos anys es va traslladar a Hartford (Connecticut). Conté la història de l’àvia, possiblement esquizofrènica, que va escapar d’un matrimoni convingut i que va infantar Rose, la filla mestissa d’un soldat americà de raça blanca. Rose amb prou feines està escolaritzada, perquè la seva escola va ser destruïda en un atac amb napalm. Casada amb un home violent, el pare de Quisset, l’acaba abandonant i emigra a Estats Units on treballa de manicura.
El protagonista, crescut en un entorn de pàries mentalment inestables, que desconeixen tant la llengua com els costums del nou país, pateix a més l’assetjament escolar. D’adolescent, treballant en una granja de tabac, coneix Trevor, un jove blanc que l’inicia en el sexe i les drogues i amb el que manté una complicada relació fins arribar a un tràgic final.
Tots aquests fets estan narrats de forma no cronològica i amb notables el·lipsis, sobretot pel que fa al pare violent de Quisset. A més, com ja es pot deduir pel títol, «En aquest món, per un moment, som grandiosos» té una potent vena poètica que contrasta violentament amb el cru realisme d’algunes escenes. A causa del meu tarannà prosaic, em trobo més còmode quan la novel·la voreja el documental, quan descriu la penúria de les condicions laborals dels immigrants, quan estableix la llei segons la qual tot mestís sempre és integrat a la raça considerada inferior entre les dues que el constitueixen, i quan postula que només qui domina el llenguatge té accés al poder.
El que al llibre narra «Quisset» (Little Dog), a mig camí entre la novel·la i l’autobiografia, reflecteix amb força fidelitat la vida de Vuong, que va néixer a Vietnam, però amb dos anys es va traslladar a Hartford (Connecticut). Conté la història de l’àvia, possiblement esquizofrènica, que va escapar d’un matrimoni convingut i que va infantar Rose, la filla mestissa d’un soldat americà de raça blanca. Rose amb prou feines està escolaritzada, perquè la seva escola va ser destruïda en un atac amb napalm. Casada amb un home violent, el pare de Quisset, l’acaba abandonant i emigra a Estats Units on treballa de manicura.
El protagonista, crescut en un entorn de pàries mentalment inestables, que desconeixen tant la llengua com els costums del nou país, pateix a més l’assetjament escolar. D’adolescent, treballant en una granja de tabac, coneix Trevor, un jove blanc que l’inicia en el sexe i les drogues i amb el que manté una complicada relació fins arribar a un tràgic final.
Tots aquests fets estan narrats de forma no cronològica i amb notables el·lipsis, sobretot pel que fa al pare violent de Quisset. A més, com ja es pot deduir pel títol, «En aquest món, per un moment, som grandiosos» té una potent vena poètica que contrasta violentament amb el cru realisme d’algunes escenes. A causa del meu tarannà prosaic, em trobo més còmode quan la novel·la voreja el documental, quan descriu la penúria de les condicions laborals dels immigrants, quan estableix la llei segons la qual tot mestís sempre és integrat a la raça considerada inferior entre les dues que el constitueixen, i quan postula que només qui domina el llenguatge té accés al poder.
Com que soc fill teu, tot el que sé del treball ho sé també de la pèrdua. I el que sé de totes dues coses ho sé de les teves mans. Els seus contorns, que al seu dia van ser flexibles i no vaig arribar a palpar mai; els palmells, que ja tenien durícies i butllofes molt abans de néixer jo, i després es van fer encara més malbé per tres dècades de fàbriques i salons de manicura. Tens unes mans espantoses… i no suporto res del que te les ha deixat així. No suporto que siguin la desferra i la venjança d’un somni. Arribaves a casa, nit rere nit, t’escarxofaves al sofà i t’adormies en menys d’un minut. Jo et portava un got d’aigua i tu ja roncaves, amb les mans a la falda com dos peixos a mig escatar.
El que sé és que el saló de manicura és més que un lloc de feina i un taller de bellesa, també és un indret on es crien els nostres fills; molts, com el cosí Victor, agafaran asma pels anys de respirar els fums tòxics amb uns pulmons que encara s’estan desenvolupant. El saló també és una cuina on, a les habitacions del darrere, les nostres dones s’ajupen a terra davant d’uns woks gegantins que xiulen i espeteguen sobre fogons elèctrics, calderons de «phó» que bullen a foc lent i fumegen els espais atapeïts amb flaire de clau, canyella, gingebre, menta i cardamom barrejant-se amb formol, toluè, acetona, netejador d’oli de pi i lleixiu. Un lloc on el folklore, els rumors, les faules i les bromes de la mare pàtria s’expliquen, ampliats, i el riure esclafeix a les habitacions del darrere, que són de la mida dels armaris de la gent rica, i s’esfuma ràpidament per acabar sent un silenci inalterat i esgarrifós.
«En aquest món, per un moment, som grandiosos» és una novel·la certament ambiciosa, tan ambiciosa com aquest narrador que acaba citant Roland Barthes amb desimboltura (encara que el seu salt del proletariat als estudis acadèmics pertanyi a un altre dels episodis elidits del relat). Irregular però potent, cada lector hi trobarà motius diferents per apreciar aquest llibre, mereixedor en tot cas de la nostra atenció i del seguiment futur del seu autor, Ocean Vuong.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada