dilluns, 3 de maig del 2021

Reflexió aïllada d’un blog resistent


Lluny queda aquell temps de l’apogeu dels blogs, quan feia l’efecte que tothom que tenia alguna cosa a dir havia de ser-hi present. Sovintejava llavors la reflexió sobre quina havia de ser la forma i els continguts ideals. Sí, ens agradava molt mirar-nos el melic els uns als altres. Però ara (i fa mesos, i fa anys) que els blogs van de corcoll i ens hem d’anar conformant amb una extinció lenta i discreta, perquè ja se sap que el nostre mal no vol soroll, no fos cas que un «trendsetter» exaltat ens etzibés un normatiu «OK, boomer!» [Per cert, en temps menys anglodependents juraria que als «boomers» els anomenàvem «carrosses». Els cabells blancs sempre ho han tingut fotut per fer-se respectar.] 


Les gernacions que habitaven la blogosfera van anar desfilant, com els participants en un viacrucis laic, cap a successius mitjans d’envescament social, segons dictessin els aires del temps i com si cada nova eina representés un pas endavant en el camp de la interconnexió col·lectiva i universal; quan en realitat no existeix la plataforma ideal per a tothom: cadascuna requereix unes aptituds determinades per treure’n el màxim profit. Instagram, per exemple, seria indicada per els que tenen una certa traça a comunicar-se visualment (o pels que pensen que el seu rostre i la seva figura són matèria d’infinit interès), Twitter pels amics dels aforismes, la gracieta o la invectiva cruel (i no per escriure inacabables «fils» que atempten a la natura de l’eina), mentre que Tik Tok explotaria l’àrea més infantil del nostre cervell. Els podcasts, que ara tenen tanta requesta, serien adequats per a persones amb facilitat verbal (i, preferiblement, un bon timbre de veu). I Facebook… bé, segurament Facebook és el lloc adient on poden anar a raure tots els que no tenen clar si volen expressar o no alguna cosa.


El que vull dir amb tot això és que encara no he trobat millor plataforma que el blog per escriure textos personals de més de 400 caràcters, quan no tens l’opció (o les ganes) de publicar-los en edicions —digitals o físiques— més convencionals. El blog té dues virtuts que valoro molt: és versàtil (tot hi cap) i no és intrusiu (el seu seguiment no implica un continu bombardeig, ja que per les seves característiques rarament s’escriu més d’una entrada al dia). Sí, d’acord, han perdut el prestigi de la novetat, i el seu públic és minvant fins al punt que hi ha dies que et preguntes si no obtindries idèntics resultats amagant el que escrius en un calaix. Però crec  que, en contra del que alguns experts opinen, això de la lectura seriosa (i no en diagonal) va molt de baixa i és una activitat minoritària, pròpia de quatre bojos (exagero, però no tant), o sigui que d’il·lusions, les justes. Però ni una menys! 

25 comentaris:

  1. Totalment d'acord, com els blogs, res, malgrat les desercions oportunistes, he, he.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Almenys és així per a gent com tu i com jo (la resta que parlin per ells).

      Elimina
  2. Estic d'acord. El format blog ha passat a la història, però té les seves virtuts. Tot i que confesso que m'he decantat cada cop més pel twitter (i que he fet algun fil...), no hi ha res com el blog per poder expressar idees amb calma. Encara que siguem quatre gats nostalgics, continuarem al peu del canó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No entenc que hagi pogut passar a la història, perquè res no l'ha substituït. Tu, perquè tens altres canals on esplaiar-te, potser no ho notes tant.

      Elimina
  3. D'acord, fa ja temps que les blocs van de capa caiguda, és una agonia lenta pero persistent, en van plegant i no en surten de nous. I aixó que com dius el bloc es la millor plataforma per escriure textos personals de més de 400 caràcters, però aixó ha deixat d'interessar a la gent, amb twitter en tenen prou, 400 caràcters dificílment són llegits, massa text. Instagram, Facebook i Twitter no existien quan varen sorgir els blocs, i amb el pas del temps se'ls han anat menjant. Collonades i Absurdiades tenien entre 4 i 5 mil visites diàries i ara estan en les 300 amb sort, ja no tenen cap sentit, però els blocs si en tenen. D'on triaria jo les pelis a veure sense les teves crítiquestan acurades, de Filmaffintty?, possiblement els blocs especialitzats persistiran més temps. De moment seguirem uns quants, encara que siguem quatre gats nostàlgics com diu Salvador Macip.

    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Francesc, s'ha perdut la paciència per llegir textos de més de dues frases. Quedem els resistents als cants de sirena de la còmoda brevetat. Una abraçada!

      Elimina
  4. Jo crec que el que s'ha perdut (segurament per a sempre) és allò de publicar un post i rebre tot seguit una resposta abundant i immediata, però trobo que això no fa que el format quedi obsolet. Continuo pensant que un blog continua sent el millor lloc on publicar allò que ens interessa i que, potser algun dia o altre, podrà interessar a algú més. Si això passa, el post encara hi serà per recuperar-lo quan calgui. 
    Si només busquem la interacció i la resposta immediata, està clar que les xarxes socials guanyen la batalla. Però si la batalla que ens interessa és pel contingut, crec que podem seguir traient el cap per aquí una bona temporada... o fins que Blogger ens faci fora.

    PS: Per a mi, un "boomer" és un xiclet... imagina't si n'arribo a ser de "carrossa". :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, MC, que la interacció ha canviat de barri. Per molt que escriguem "per a l'eternitat" es troba a faltar una mica.

      Elimina
  5. Dices que los blogs languidecen en su estadio final. Yo no viví su etapa de esplendor, pero desde mi perspectiva actual como lectora, la inmediación del mensaje, el hecho de borrar distancias espaciales y (fundamentalmente), la condición de soporte cultural o literario y el savoir-faire de algunos de ellos, hace que me sepan a gloria. El placer de la lectura es asunto personal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi no cal que em convencis, però ja veus que és un plaer minoritari.

      Elimina
    2. ¿Intentar convencerte? Qué va. Todas las modas pasan de moda. Además, son muchos los blogs que parecen estar escritos bajo los efectos de la coca-cola.

      Elimina
    3. Be, algunes vegades prenc un got de Coca-Cola, no m'ho tinguis en compte.

      Elimina
  6. A mi el que em sobta quan miro entrades dels anys d'èxit blogaire és com han desaparegut comentaristes amb els quals havia parlat ni que fos 'virtualment', fins i tot en persona, de vegades, i dels quals no en sé res. També n'hi ha alguns i algunes que ja han mort, fins i tot, aixo sí que sap greu ja que no eren gaire grans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No poden haver mort tots, alguns hauran trobat una nova dèria per socialitzar.

      Elimina
  7. Perquè els blogs encara són un format incomparable, encara sóc aquí. Si he decidit tancar el meu blog personal no és perquè pensi que ja no és un format vàlid, al contrari. Me'ls estimo, els blogs, i el meu en particular, és clar. M'entesto encara a mantenir un blog específic de llibres en el que la sensació és la mateixa que tens tu, si no seria millor fer-me fitxes dels llibres que llegeixo i tenir un arxivador a casa. Sembla que només hi passa alguna gent que m'estima de per aquí. Però no no, té visites. Tantes o més com tenia el Bona Nit els darrers temps.

    Els blogs estan en decadència perquè cadascú ha trobat el seu format millor i l'explota. I perquè la vida ens ha ensenyat que hi ha altres formats per expressar-se que no primen la paraula i tenir tanta cura en totes les publicacions. I el temps, és clar, el factor temps de sempre. No tinc temps per mantenir un blog. Però el tens per mirar sèries, per anar al gimnàs o per córrer a una terrassa com si t'hi anés la vida cada cop que relaxen una restricció. Tot té el seu temps, i el dels blogs va passar. La moda, va passar. Però la validesa no.

    Com a tu, em segueix semblant un format molt vàlid, i a dia d'avui no tan egocèntric. Qui segueix mantenint un blog assumeix que no ho fa pels likes. Ho fa perquè hi creu i perquè cap altra plataforma li ofereix les possibilitats dels blogs. Això no vol dir que no estiguis en altres xarxes, que també tenen comunitats i on, a dia d'avui, sembla que hagis de ser si vols parlar de temes determinats. Però de totes maneres, aquests formats també acabaran passant de moda i caient en decadència. Alguns ja ho fan. El facebook va apartar dels blogs un percentatge de la gent, i ara és una xarxa que té tothom, però que ja ningú es pren massa seriosament.

    Quan el que hi ha passi de llarg i hi hagi noves formes d'expressió, els blogs encara hi seran. Per a una minoria, però hi seran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt d'acord amb tot això que dius. I els blogs que persisteixen trobo que no han perdut interès. Per exemple, les teves lectures personals de llibres és una cosa que trobo a faltar més a la xarxa, on predomina la publicitat encoberta i la crítica més o menys professional.

      Elimina
    2. Segueixo diversos blogs de llibres que vull creure que no fan publicitat encoberta i que no fan crítica professional (o no ho sembla), però sí, jo segueixo explicant què em semblen els llibres de manera honesta, fins i tot si me'ls han cedit per ressenyar. La meva honestedat és l'únic que tinc. I sempre hi ha diverses maneres de dir les coses. Amb tot, i per més que segueixin sent ressenyes amateurs, espero haver anat augmentant la meva capacitat d'anàlisi de les lectures amb els anys i amb l'experiència. Però bé, potser només és una il·lusió que tinc.

      Elimina
    3. A mi em serveixen com a guia i m'inclinen a llegir un llibre o no.

      Elimina
  8. Els blogs estan morts i ja ningú et llegeix i encara menys et comenta els posts fins que decideixes escriure un post sobre la decadència dels blogs i llavors es converteix amb el post amb més èxit de l’any. Els bloggers som així d’egocèntrics, ens agrada que parlin de nosaltres encara que no estiguem de moda. Per una banda hi ha la mandra d’intentar ser original i crear contingut de qualitat quan veus que ja no passa ningú a llegir-te, però per altra hi ha la recança en abandonar un hàbit com és el blog. Els que encara aguantem hem tirat per no publicar tant (Hola McAbeu!) o bé fent trampes ressuscitant posts antics i recopilant les tonteries que veiem a twitter (Hola Pons!). Instagram està plena de gent massa guapa, o que es creu guapa, siguin com siguin fan ràbia. Twitter sembla la xarxa amb més futur per la seva simplicitat e immediatesa. Tik Tok es per la canalla, ja m’ha enganxat massa boomer. Els podscats son per la gent que té paciència per escoltar o bé fa viatges amb cotxe habitualment, jo no entro en cap de les dues categories. I Facebook té centenars de milions de perfils però tots estan morts. Jo deia que deixaria el blog quan el Xexu també ho fes, però tot i que ja no escriu (el llibres i punt no compta) encara segueix comentant, jo segueixo publicant, no em vull atrevir a dir que no deixaré de publicar fins que ho facis tu perquè tens pinta de voler aguantar massa temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això sempre ha estat així: la gent comenta quan coneixen el tema, o sigui quan poden parlar d'ells (jo el primer).

      Elimina
    2. Que vol dir que el Llibres no compta!!? Fucking Pons...

      Elimina
    3. No te l'escoltis gaire, que és fet i deixat estar.

      Elimina
  9. Estic com tu. Encara no he trobat una plataforma millor per a les meves coses, encara que ho disfressi de 'feina'. #seguim.

    ResponElimina