dissabte, 31 de juliol de 2021

Filmoteca forçosa (52)


I Confess (Alfred Hitchcock, USA 1953 (DVD))

El secret de confessió i la vocació religiosa a partir d’un despit amorós són dos clàssics (arnats) de la ficció catòlica; però Hitchcock hi afegeix bones dosis d’estil. Sempre és un plaer reveure la ciutat de Quebec. (7) 


Las niñas bien (Alejandra Márquez Abella, Mèxic 2018 (Filmin))

Crònica de la pèrdua d’estatus d’un burgesa mexicana durant la crisi del 82. Una mica previsible, però ben escrita i amb una magnífica Ilse Salas. (7)



Sleeping Beauty/La Bella Dorment (Clyde Geromini, USA 1958 (Disney+))

Adaptació una mica pretensiosa del conte clàssic (música de Txaikovski, estètica de miniatura medieval, molt original tanmateix…) La dramatúrgia és insípida fins que no esclata el tercer acte, però Malèfica és un dels grans malvats de la Disney. (7)


Sublet (Eytan Fox, Israel 2020 (Filmin))

Un americà passa cinc dies a Tel Aviv a l’apartament d’un jove cineasta israelià. Amable i emocionant comèdia de contrastos, una mica rosa, però ja ens agrada de tant en tant veure les coses d’aquest color. (7)



Love and Death/L’última nit de Boris Grushenko (Woody Allen, USA 1975 (DVD))

Només Allen podia fer una comèdia tan hilarant a partir de Tolstoi i Dostoievsky. Diane Keaton demostra ser una gran pallassa. (8)


Raya and the Last Dragon (Carlos Lopez Estrada, USA 2021 (Disney+))

Fantasia èpica visualment esplèndida, però de trama molt rutinària: meitat vídeo joc, meitat «Bola de Drac», meitat «El Senyor dels Anells». Disney volia fer el film panasiàtic definitiu i li ha quedat com un d’aquells restaurants «orientals» que fan «sushi», arròs tres delícies i «pad tai» enmig d’una decoració ben «kitsch». (6)



Synonymes (Nadav Lapid, Israel 2019 (Filmin))

Faula un pèl confusa sobre un israelià que intenta esborrar les seves arrels i trobar una nova pàtria a París. Estimulant, contradictòria, eròtica i amb molta energia. (7)


My Octopus Teacher/El que el pop em va ensenyar (Philippa Ehrlich i James Reed, Sudàfrica 2020 (Netflix))

Un home en hores baixes estableix una particular relació amb un pop. És fàcil deixar-se dur per la lectura antropomòrfica en moments de vulnerabilitat, però no deixa de ser curiós aquest documental sobre la comunicació entre espècies. (6)



Gosford Park (Robert Altman, Regne Unit 2001 (Filmin))

Julian Fellowes escriu l’assaig general de «Downton Abbey» amb aquest «whoddunit» digne d’Agatha Christie. Gloriós repartiment que inclou ja a Maggie Smith. (8)


The King of Staten Island (Judd Apatow, USA 2021 (Movistar+))

Comèdia dramàtica tramposa i massa llarga sobre un penques de vint-i-quatre anys que s’obstina a no madurar. Té alguna gràcia, com la tenen els films que inclouen Marisa Tomei. (6)


4 comentaris:

  1. POrfa, ¿podría añadir una peli?:

    Yo, Daniel Blake.
    La encontraran en You Tube. Es la actualidad.
    Gracias y perdón

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí (YouTube i Filmin, Amazon i HBO), i pots afegir "Sorry, We Missed You" també de Ken Loach i que també reflecteix la situació laboral actual.

      Elimina
  2. Ho vaig passar prou bé amb 'Raya, l'últim drac', però del recull d'avui, que n'havia vist alguna altra també fa temps, cal destacar 'L'última nit de Boris Grushenko'. D'aquesta pel·li en tinc un record d'aquells que no s'entén perquè es conserven. No sóc especialment fan de Woody Allen, però una nit, quan encara vivia amb els pares, o no sé si hi era de vacances o què, vam ensopegar aquesta pel·li a la tele. No sé per quin motiu, la meva mare, que és la noctàmbula per naturalesa i amb qui generalment em quedava a mirar alguna pel·li o sèrie, se'n va anar a dormir, i el meu pare i jo ens vam enganxar a mirar-la. Recordo que ens vam fer un tip de riure, i que la situació era estranya, perquè mon pare no és d'anar a dormir tard, però mira, aquí queda el record. Em sembla que vaig mirar la pel·li anys després i no em va fer ni la meitat de gràcia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Inexplicablement, era l'única pel·lícula d'Allen que no havia vist i em va fer riure molt (jo que no soc de riure).

      Elimina