Tresors en brut

Tot i que l’expressió «art brut» no m’era del tot desconeguda, hauria sigut incapaç de definir quina mena d’art es qualifica així sense l’ajuda divulgativa del còmic «Un món d’art brut» d’Oriol Malet i Christian Berst que Comanegra ha editat fa poc. Ran de la lectura descobrirem que l’expressió «art brut» va ser inventada l’any 1945 per l’artista i col·leccionista Jean Dubuffet, en paral·lelisme a l’expressió «un diamant en brut», per referir-se a un tipus d’art sense refinar que sorgeix d’un impuls creador inevitable, que no busca ni coartada estètica ni voluntat de difusió i molt menys benefici material. Inicialment aquestes obres s’associaven als balbucejos expressius dels malalts mentals internats a les institucions psiquiàtriques, però aquesta definició s’ha ampliat posteriorment a altres artistes —no necessàriament diagnosticats— que treballen obsessivament i sense intenció de projecció pública com a tals. 

Al llibre de Malet i Berst una jove estudiant de belles arts veu interrompuda la seva visita a una exposició d’art brut a la Kunsthalle de Berna per l’aparició de tres fantasmes d’esperit didàctic. Aquests són el col·leccionista ja mencionat Jean Dubuffet, el psiquiatra Hans Prinzhorn qui, a partir de prop de 6.000 obres fetes per alienats, va escriure el seminal «Expressions de la follia» i Harald Szeeman, considerat la figura que va redefinir el comissariat d’exposicions. Aquest trio xerraire i contradictori va definint conceptes relacionats amb l’art brut i presenta la vida i obra d’algunes de les seves figures més rellevants.

Si el contingut d’aquest «Un món d’art brut» ja constitueix un tresor d’informació, on el llibre eleva el nivell és en el seu aspecte gràfic, cosa gens sorprenent perquè Malet és un dels nostres millors il·lustradors (i un dels més inquiets, també). Lluny de conformar-se a afegir un suport visual al relat, el dibuixant sobrepassa amb llibertat els límits convencionals de la vinyeta i integra els personatges al context de les seves obres. Es podria objectar que de vegades és difícil distingir on acaben els dissenys dels artistes «bruts» i on comença Malet, però el resultat és innegablement personal, salvatge i molt fascinant. I per tranquil·litzar els que pateixin per aquesta petita confusió s’hi ha afegit un apèndix on Christian Berst ha seleccionat diverses mostres d’art brut contemporani que han estat reproduïdes sense interferències.

No cal dir que aquest llibre original i bell —que a mi m’ha arribat en forma de regal de Nadal— resulta ideal de cara al dia de Reis, o encara millor, per fer-se un auto-regal.