dimarts, 12 d’abril de 2022

Bicèfals


En el terreny de la ciència-ficció no hi ha res millor que les idees simples, però capaces de generar conseqüències fructíferes, si es desenvolupen coherentment. És el cas de «Severance» (Separació) una sèrie d’Apple TV+ creada per Dan Erickson que ha enlluernat tothom que l’ha vist (Stephen King inclòs). Tracta d’una companyia de biotecnologia que contracta empleats que es sotmeten voluntàriament a una intervenció cerebral que separa la memòria de la seva vida laboral de la de la seva vida privada. El propòsit aparent és aconseguir més concentració a la feina i menys estrès fora d’ella. Com us podeu imaginar —és el destí de totes les distopies— aquesta solució s’anirà revelant com una conspiració sinistra cada vegada més inquietant fins a concloure en un darrer capítol de tensió magistral.

Tots els components de «Severance» funcionen al més alt nivell, des de les austeres tecles de la banda sonora de Theodore Shapiro fins a la fotografia gèlida de Jessica Lee Gagné. Els entorns corporatius i el mobiliari d’oficina s’inspiren en els dels anys 70 i juntament amb la restringida paleta cromàtica ofereixen una imatge visual molt potent.

Adam Scott representa perfectament l’«everyman», l’home qualsevol victimitzat pel sistema, i les seves faccions demacrades fan pensar en les d’un zombie. Al seu voltant una colla d’actors eficients que semblen haver estat escollits pel seu físic, amb menció especial per a tres robaescenes consumats com són Patricia Arquette, John Turturro i Christopher Walken. Precisament són aquests dos darrers els que aporten alguns dels moments més emotius.

Per descomptat és el guió el que marca tota la diferència. Pot resultar desconcertant en els dos primers capítols, però intriga prou per no abandonar; i, quan agafa velocitat de creuer, esdevé irresistible; angoixant i de mal rotllo, però tanmateix irresistible. L’any encara és jove, però «Severance» ja postula —per intel·ligència, per estètica, per emoció— el títol de millor sèrie de 2022. I si aparegués alguna altra que la superés, podríem congratular-nos per la doble felicitat que això implicaria. 

2 comentaris: