dissabte, 30 d’abril de 2022

Filmoteca forçosa (71)


Genets de la justícia (Anders Thomas Jensen, Dinamarca 2020 (Movistar+))
Comèdia negra i d’acció sobre un militar que vol venjar-se dels que l’han deixat vidu. Malgrat la dubtosa ètica de la trama, el film se salva per un grapat de personatges, perdedors entranyables. (7) 

Mandy (Panos Cosmatos, USA 2018 (Filmin))
Venjança ensangonada amb un filtre de «trip» al·lucinatori. Molt personal, però no per a tots els gustos (no pel meu). Nicholas Cage, implicadíssim. (6)

Supernova (Harry Macqueen, Regne Unit 2020 (DVD))
Una parella d’homes madurs s’enfronta al diagnòstic de demència d’un d’ells. Sòbria, però gens sorprenent, val sobretot pel treball de Colin Firth i Stanley Tucci. (7)


Mandibules (Quentin Dupieux, França 2020 (Movistar+))
Comèdia hiper-absurda amb dos brètols molt brètols i una mosca gegantina. Cal veure-la per creure-la. (7)

Viure sense nosaltres (David Färdmar, Suècia 2020 (Filmin))
Crònica del trencament d’una parella de joves gais. Els protagonistes són ben sonsos i la posta en escena no podria ser més rígida. Que siguin escandinaus, no ajuda. (5)


Apollo X 1/2 (Richard Linklater, USA 2022 (Netflix))
Amb tècnica d’animació realista (i bastant lletja) el director recorda la seva adolescència a Huston i els seus somnis d’esdevenir astronauta. Sobredosi de nostàlgia per a «boomers». Ha agradat molt. (6)

Ariaferma (Leonardo Di Costanzo, Itàlia 2021 (Boliche))
Faula carcerària i aspra sobre la comuna humanitat de reus i guàrdies. Gran enfrontament entre Toni Servilio i Silvio Orlando. (8)

Drive My Car (Ryusuke Hamaguchi, Japó 2021 (Filmin))
Encara que passin força bé, potser tres hores resulten excessives per explicar la història d’aquest actor i director que ha quedat vidu i de la seva xofer òrfena. De totes maneres Hamaguchi disposa el material dramàtic amb parsimònia però amb intel·ligència i aconsegueix amb freqüència petits moments d’emoció genuïna. (8)

2 comentaris:

  1. Justament aquesta setmana també he vist Genets de la justícia, a mi em va agradar, és divertida, i com dius, els científics tenen la seva gràcia. I m'encanta Mads Mikkelsen que pot fer qualsevol paper.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Mikkelsen pot fer qualsevol paper, sempre que no sigui simpàtic.

      Elimina