dimecres, 1 de desembre de 2010

Races massa humanes


Qui viatja per primer cop als Estats Units, abans de desembarcar de l’avió es veu obligat a omplir un formulari que eleva la burocràcia d’estat als cims de l’estultícia humana. D’entre la majoria de preguntes, que admeten una resposta unívoca (en el benentès que vulguis entrar al país), destaca per la seva ambigüitat la qüestió sobre la raça del visitant; o l’ètnia del visitant, que em sembla que és el terme que ara exigeix la correcció. Si no m’equivoco, les opcions que s’ofereixen són: caucasian, afroamerican, hispanic, native american i other. Bé, no sé perquè tenen tant d’interès en identificar la gent nascuda al Caucas (per què no als Alps o als Urals?); ¿els afroamericans són un eufemisme per evitar la paraula “negre” i, per tant, els nigerians també ho serien?; ¿els hispans inclouen els espanyols?; ¿els natius americans no són tots els nascuts a Amèrica?, ¿no intersequen llavors amb els altres grups i molt especialment amb els hispans? L’única resposta decent en el 100% dels casos és “altres”, una resposta que, per altra banda és la millor que es pot donar en tota mena d’enquestes.

Certament la qüestió de la classificació de la humanitat en races és un afer delicat i, vistes les barrabassades comeses en el seu nom, tant en el passat com en el present, el més raonable seria passar-hi de puntetes; però com que Richard Dawkins a “El cuento del antepasado” es permet una llarga i fascinant digressió al respecte (enmig d’un capítol sobre saltamartins (!)), aprofitaré l’ocasió per agafar el toro per les banyes.

Si un naturalista descobreix un pinsà amb una taca blava sobre el bec que no presenten la resta dels pinsans, s’afanyarà a establir una nova espècie. Llavors, em preguntava jo, com pot ser que els humans, que presentem trets morfològics tan diversos (d’alçada, pigmentació de la pell, tipus de cabells, forma dels ulls i els llavis…) pertanyem tots a una sola espècie? Homo sapiens, per cert.

Sembla que la prova del nou de l’especiació és si és possible o no l’aparellament sexual de dos espècimens en llibertat. Un tigre i un lleó en captivitat poden tenir descendència, sempre estèril cal afegir, però es tracta de relacions que no es produirien mai de forma “natural” (això m’ha fet pensar en l’homosexualitat conjuntural dins de les presons i els exèrcits, ves per on). En els darrers anys la genètica ha confirmat que aquestes preferències sexuals tenien una base més profunda, que efectivament es tractava de bèsties genèticament molt diferents. De fet, la fantàstica eclosió de formes que representen les races només es produeix en les espècies modificades artificialment pels homes (i les dones). Per això hi ha races domèstiques de gossos, de patates, de gats i de cavalls, de roses i de cebes. També d’homes i de dones?

Resulta complicat parlar d’homes i de dones que s’aparellin de forma “natural”. Potser un sapiens en estat natural és un oxímoron, ja que tot el que toquem esdevé indefectiblement “artificial”. Fa anys, per dir-ho suau, que hem esdevingut animals molt poc naturals, tenim una cultura al darrera. Una cultura que acostuma a aconsellar-nos que no ens barregem amb el que és diferent a nosaltres (en certa manera aquest fou un dels orígens de les races). Malgrat això l’experiència demostra que totes les races humanes poden practicar el coit entre femella i mascle i que el resultat, apart de fèrtil, pot ser fins i tot estèticament espectacular.

I és que des del punt de vista del genetista la varietat genètica humana és molt inferior a la que es dóna, per exemple, entre els nostres cosins ximpanzés, i encara aquesta varietat té molt poc a veure amb la raça ja que pot ser molt més forta dins d’un grup racial que comparant-la entre dos individus de races diferents.

El món d’avui no és el mateix que el de fa un segle. Cada dia que passa els éssers humans, gràcies a les emigracions i a Ryanair, som una mica més a prop els uns dels altres. Les diferències racials, més que una realitat són un continu de gradacions. De fet, ja sabem que els nostres ancestres comuns foren africans (i aquí no s’hi val parlar d’afroamericans) i que ningú amb dos dits de front posaria la mà al foc sobre el seu llinatge. Però els prejudicis persisteixen i per un curiós mecanisme psicològic ens entestem a pensar en termes de raça. Mireu, sinó, la foto següent.
Com bé diu Dawkins, si se la mostréssim a un marcià, conclouria que el personatge de l’esquerra és d’una espècie diferent dels altres tres. I tanmateix, per cultura hem après que Condoleeza Rice i Colin Powell pertanyen a la mateixa raça. Negra, per ser més precisos. El mateix passa amb el president Barack Obama, fill d’un pare negre, africà de Kenya, i d’una mare blanca amb ancestres anglesos, alemanys i irlandesos. Tècnicament, la barreja és igualitària, però de cara a la Història i als titulars de la premsa, Obama és el primer president negre dels Estats Units. Si busquéssim l’exactitud, caldria dir que Obama és el primer president dels USA amb un component genètic negre evident. Però la “negritud”, encara que sigui només d’un 10%, és encara el factor que pesa més. Segurament la històrica predominança dels blancs (a la qual li queden dos telenotícies, per cert) explicaria el prejudici envers la foscor de pell, tot i que a les darreres dècades l’orgull i la reivindicació dels propis implicats hi pot haver  contribuït.

Dawkins es pregunta si encara té sentit pensar en termes de raça i, tot reconèixer-hi l’arbitrarietat del concepte, es rendeix a l’evidència que els islandesos i els tanzans solen ser fàcilment distingibles i que dir d’algú que és xinès ens proporciona una determinada informació sobre la seva possible aparença física (cabells llisos i negres, ulls amb epicant). Sempre que no inferim valoracions de tipus qualitatiu i no ens obliguin a definir-nos marcant una creu en una casella, no hi ha d’haver cap problema.

Per acabar aquesta llarga passejada pel concepte de raça, Dawkins ens recorda que fa cent anys un autor tan “progressista” i tan “d’esquerres” com H. G. Wells es preguntava a la seva “Nova República” què caldria fer amb les races inferiors, on incloïa els “negres”, els “grocs” i els “jueus”. Les seves opinions ara ens poden escandalitzar, per això és bo reflexionar sobre el que Dawkins escriu al respecte:

“El canvi experimentat per les nostres actituds en aquests cent anys suposo que hauria de servir-nos de consol. Potser part del mèrit correspongui —en sentit negatiu— a Hitler, donat que ningú no vol que l’atrapin opinant el mateix que ell. Però em pregunto el següent: ¿quines de les nostres proclames actuals citaran horroritzats els nostres descendents del segle XXII? ¿Potser quelcom relacionat amb la forma de tractar altres espècies?”

32 comentaris:

  1. Hitler fou la gran vacuna contra el racisme i afortunadament qui més qui menys intenta desvincular-se d'aquest nom. Fins i tot l'Anglada diu que no és racista, sinó legalista!

    Per això, com acabes en l'article, el millor és no opinar gaire perquè les noves generacions ens retrauran tantes coses...

    ResponElimina
  2. L'aposta, Galde, és intentar avançar-se i endevinar quines.

    ResponElimina
  3. Jo a la foto només veig 3 malparits, i una malparida. I que al segle XXII em jutgin (si no tenen coses més importants a fer com ara intentar sobreviure amb 5 graus més de temperatura mitjana). La major part del racisme només és classisme, em penso.

    ResponElimina
  4. Quan vaig anar als USA, quan em varen donar la cartulina verda (i un altre de blanca, si no recordo malament) a falta d'una o dues hores per arribar, em van agafar ganes de dir que em deixessin baixar que me'n tornava. La humiliació va continuar a la duana de la terminal, però m'hi havia gastat molts calés i no era cosa de llençar-els. I això que encara no havien tirat les torres bessones! Déu me'n guard de tornar-hi ara.

    El criteri de demarcació de les especies sembla que està clar: quan no poden engendrar descendència fèrtil. El de les races és molt més eteri, com molt bé iŀlustra Dawkins amb la foto de la White House. Jo de tu, si no et vols buscar problemes (o si te'n vols estalviar algun) posaria "caucasian"; els "hispans" per ells son els que venen del Sud de Rio Grande. I encara menys mal que no han inclòs la categoria wasp!

    ResponElimina
  5. Sembla força evident que les descripcions obeeïxen a una necessitat de descriure policialment a algú. Veig, però, que els dels EUA eviten expressament l'adscripció a una nacionalitat, tu, per exemple parles de xinesos, quan els xinesos no són una ètnia, sinó els habitants de la Xina. No oblidem mai en quin tipus de societat vivim, i quines són les mesures coercitives o de seguretat que fem servir. Està molt bé desbarrar contra el poder, però tots, sense excepció, volem seguretat i que, d'alguna manera, aquest poder ens faci la vida més planera. Saps que penso? Que les generacions futures ens retreuran el ser mesells, el no dir les coses pel seu nom, el fer veure que la realitat no és la que és, el dur l'eufemisme i el políticament correcte fins a extrems delirants. Perquè desenganyem-nos un afroamericà i un subsaharià no deixen de ser negres com el sutge, i servidora, a l'Àfrica, no deixa de ser blanca com una bubota i lletja com un pecat (bé, aquí potser també). Creure en un món de llibertats individuals quan aquestes han de conviure, "lliurement", com les boles en una piscina de chikipark és el papanatisme on ens entaforaran els nostres descendents. Si és que no ens matem abans, és clar.

    ResponElimina
  6. Òscar, però tu no ets marcià i, per tant, estàs carregat de prejudicis terrícoles. Estic d’acord que l’actual racisme té un gran component econòmic i fluctua segons el nivell de benestar.

    ResponElimina
  7. Sí, Brian, a hores d’ara ja he après que he de respondre que vinc del Caucas (facció pirinenca) i que no tinc intenció d’atonyinar el seu president.

    ResponElimina
  8. A la darrera pregunta del Dawkins jo respondria que les barques de ròssec que anorreen els mars del món; les immenses foguerades de les pelis d'acció, les bombes antipersones...
    I ja n'és d'optimista quan situa l'hora del judici de la nostra follia al segle XXII!

    ResponElimina
  9. flipe amb la raça 'torera' de la imatge... XD

    ResponElimina
  10. Clídice, l’afany de separar en categories ve de lluny (pensa, per exemple en els ideals platònics). L’ésser humà, per ordenar el seu pensament, necessita destacar uns punts arbitraris del continuum. Un altre bon exemple són els colors de l’espectre, els quals dividim mitjançant noms arbitraris: groc, vermell, blau, verd... Quin és l’últim “blau”? On comença el primer “verd”?

    No em sembla excés de correcció política contemplar amb precaució el concepte simplificador de les races. No tots els afroamericans són “negres com el sutge”, mira el seu president. No tots els subsaharians son “negres com el sutge”, mira els afrikaneers.

    ResponElimina
  11. Girbén, et veig molt apocalíptic. Jo penso arribar al segle XXII (calb).

    ResponElimina
  12. Rasoir, crec que és la raça del vostre Honorable President ;p

    ResponElimina
  13. Justament això em dóna la mesura de les burrades que es poden dir amb el llenguatge políticament correcte. Jo et criticava que diguessis "xinesos" en comptes d'orientals (cosa que implica un cert tuf de raça) i he fet el mateix que es fa aquí per dir "negres" emprar una localització geogràfica que no vol dir res. Afroamericà seria, per exemple, una noia boër, rossa com la palla que visqués als EUA? Al final sempre anem a petar al llenguatge, i a la seva alegre, i manta vegades ridícula, utilització :)

    Petonets senyor caucàsic d'una ... íbero-pigada? franco-íbera? franco-ibero-magribí-hebrea? ai mare!

    ResponElimina
  14. Si atenguéssim a les menys que mínimes diferències genètiques que determinen les races humanes no caldria ni parlar de racisme.
    També ens hauríem d'abstraure dels prejudicis sobre les races en funció dels seus territoris d'origen. Si els habitants de les zones equatorials es criessin a Suècia serien com els suecs, quant a comportament... i a l'inrevés.

    Quant a què pensaran d'algunes de les nostres proclames els humans del s.XXII no estaria massa segur que ho veiessin des d'un punt de vista més "evolucionat" que nosaltres... podem trobar-nos amb moviments pendulars i involutius en funció de com NO avancem cap al futur.
    Per cert, "caucàsic" es refereix a tots els occidentals/blancs (tot i que ja comença a perdre pistonada aquesta descripció).

    ResponElimina
  15. Calla, Matilde, que entre els inexistents també hi ha diverses races: (a) fantàstics, (b) quimèrics, (c) incongruents, (d) inversemblants, (e) propietat de l’emperador, (f) que no han trencat mai un plat o (g) que d’esquena semblen Matilde Urbach.

    ResponElimina
  16. Simplement sóc un caucasià-pirinenc documentat al que no li surten els números.
    Si consta que amb un cop d'avió -res 2000 Kms. baratets d'anada i tornada-, per jugar uns vuitens de final o per platxeri, consumim la quota de CO2 que li pertoca a cada ciutadà del món en 3 anys; diga'm ara com coi no s'escalfarà la cosa. I tinc per segur que no pertanys als "contrarians".

    ResponElimina
  17. Tirant, tens raó que també és factible que “progressem” cap enrere. Fer exercicis sobre el que succeirà d’aquí cent anys és pura especulació recreativa.

    Ja sé que pretenen dir amb això de “caucàsic” (només volia fer conya); però no deixa de ser un adjectiu curiós. També resulta inexacte parlar de raça blanca, si ens comparem amb el color de la neu o el paper. Deixem-ho en raça descolorida.

    ResponElimina
  18. No, Girbén, no em considero un “contrarian” i ningú no em subvenciona les opinions, però crec que d’una forma o altra encara aguantarem un segle. De totes maneres crec que Dawkins apunta a creences que ara molt poca gent es qüestiona i que el dia de demà esdevindran impensables.

    ResponElimina
  19. Empènyer la vida, com puguem o sapiguem. Això és el que ens pertoca abans que res. Alehoop!!!

    ResponElimina
  20. "La diferència entre races es una questió d'educació [...]així els colonitzadors van crear probes per fer veure que els colonitzats eren inferiors ja que no havien conseguit rebutjar als invasors [...] la causa més clara estaria en el Japó i la seva colonització d'Asia, determinant que xinos i demes eren inferiors a ells" Marvin Harris, Antropologia Cultural.

    ResponElimina
  21. Aris, aquesta seria la diferent valoració entre les races, sobre la qual espero que tots hi estiguem en contra. Jo em volia referir només als seus trets físics.

    ResponElimina
  22. Com molt bé dius, parlar de races després del nazisme fa molta recança. És moltíssim més el que ens uneix que el que ens diferencia però, tanmateix, la diferència és evident, si més no la física. Potser hauríem de cercar alguna paraula que no fos "raça" per a referir-nos a aquestes diferències i, alhora, no caure en el llenguatge políticament correcte, és clar.

    ResponElimina
  23. David, no tinc problema en emprar la paraula "raça", que té un sentit en biologia, i sobretot les simplificacions que se'n deriven, sempre que em sigui útil per descriure l'aspecte físic d'algú de forma sintètica, sense anar més enllà.

    ResponElimina
  24. A mi tampoc no em genera cap problema emprar-la, però, no sé com dir-t'ho, és un mot amb ressonàncies tan criminals que no sé si mai podrà quedar net del tot.

    ResponElimina
  25. David, pensa que també hi ha races de gats i de patates, que és un exercici d'humilitat molt depuratiu ;p

    ResponElimina
  26. Una altra classe magistral del professor Allau que passo a emmarcar virtualment. I la il·lustració, una meravella. No sé si a molta gent li passa el mateix, però aquesta mena de classificacions il·lustrades sempre m'han fascinat: dels cromos a les enciclopèdies antigues, els dibuixants deixaven anar la seua imaginació i, suposo que empesos per la'afany de captar l'atenció del -sovint jove- lector/visulitzador, li posaven força sal i pebre.

    ResponElimina
  27. Leb, m'has fet recordar les races humanes que ens van ensenyar al parvulari. Eren 5: blanca, negra, amarilla, cobriza i aceitunada.

    ResponElimina
  28. Jo, quan vaig als USA, sempre poso caucàsic al paret verd de marres. La primera vegada que hi vaig anar (amb 22 anyets) vaig posar "hispanic" i una mica més i no em deixen entrar.

    ResponElimina
  29. Max, és que aquesta és la típica pregunta trampa dels examens.

    ResponElimina