dilluns, 11 de juliol de 2011

Una apocalipsi de nyigui-nyogui

Josep arriba a casa amb un altre dels innombrables llibres que regalen a la biblioteca on treballa autors suposadament desinteressats, però molt interessats en la propagació de la seva obra. Pensa que em pot intrigar i que potser, fins i tot, pot inspirar-me un apunt. El breu llibret està bastant ben editat. Es titula “Hercòlubus o planeta vermell” i el firma el desconegut per a mi V. M. Rabolú.

Començo a llegir-lo amb perplexitat creixent. El senyor Rabolú ens informa d’entrada que existeix un planeta vermell de nom Hercòlubus, deu vegades més gran que Júpiter, que va acostant-se perillosament al nostre Sistema Solar i que amb tota seguretat el desestabilitzarà, propiciant la fi de la vida sobre la Terra. Ja ho feu un altra vegada, segles enrere, quan destruí la puixant civilització de l’Atlàntida. ¿I com sap l’autor, que guarda una tírria especial pels científics i les pel·lícules americanes, totes aquestes coses? Diu que prefereix no donar gaires detalls per no espantar-nos en excés, però les coses que diu no tranquil·litzen ningú:
El que afirmo en aquest llibre és una profecia a molt curt termini, perquè em consta el final del planeta, el conec. No estic espantant sinó prevenin, perquè m’angoixa aquesta pobra Humanitat. Els fets no es faran esperar i no hem de perdre temps en coses il·lusòries.
Digueu-me malalt, però jo hi veig un fal·lus tumescent.

Com a tota bona apocalipsi, el seu responsable últim no és aquesta bola de billar còsmica que s’acosta sinó els pecats dels humans, la seva cobdícia, els experiments dels seus científics dels quals ja n’estem veient els efectes en l’escalfament global, el fenomen del Niño, l’augment d’epidèmies, de terratrèmols i tsunamis… Els experiments nuclears submarins estan creant una fauna monstruosa que un dia atacarà les ciutats de la costa. Godzila, vaja.
D’això que dic aquí, els científics, els intel·lectuals, se’n riuran amb grans rialles com un ase bramant, però quan arribi el moment seran els més covards. Ploraran sense saber què fer ni cap a on anar.
Rabolú sí que sap on anar, perquè és capaç de viatjar a altres planetes a través del seu Cos Astral. Així ens informa que hi ha vida a tots els planetes del Sistema Solar i es molesta en descriure com són els venusins i els marcians. Per exemple, els primers són baixets, no passen de 1,4 metres, però són molt bufons. Són telèpates i tenen el Do de Llengües. Quan van a un restaurant no cal que demanin res, perquè el cambrer ja els endevina el pensament. Construeixen les cases començant per la teulada.
Ells no són fornicaris com aquí. Aquesta energia els hi dóna la Castedat Científica.

S’uneixen sexualment per tal de crear un fill sense l’acte fornicari, perquè només amb un espermatozoide que s’escapi n’hi ha prou per a donar un cos físic a una ànima que vulgui venir a preparar-se. No hi ha degeneració sexual com hi ha aquí, on els sacerdots ja fins i tot estan casant homosexuals. L’homosexualitat no existeix en ells, són homes veritables i dones veritables. Totes aquestes atrocitats sexuals no es veuen sinó al nostre planeta, ja que en els altres saben reproduir-se sense caure en la fornicació.
No continuo, perquè aquestes beneiteries acaben encomanant-se. Només afegiré que el llibre té una part pràctica on, a partir d’uns mantres molt senzills, t’ensenya com viatjar pel Pla Astral amb l’ajuda d’un saltet:
No cal que salti un metre, amb uns centímetres que s’aixequi de terra ja sap si està físicament o no. Si no flota és perquè està físicament i si flota és perquè està en cos astral. Aleshores en veure’s flotant, ha de demanar immediatament al Pare Intern que el dugui a l'Església Gnòstica o que el porti al lloc que hom desitja conèixer.
Com es veu, una forma barata de fer turisme. Tot plegat es podria prendre com una versió moderna dels fantasiejos de Llucià, si no fos perquè em temo que el llibre pretén ser seriós; fins i tot compta amb una web de divulgació on se’ns informa que el senyor Rabolú, que en la vida civil es deia Joaquín Enrique Amórtegui Valbuena, va néixer a Colòmbia l’any 1926 dins d’una família molt humil. L’any 1952 va patir una revelació espiritual a la Sierra Nevada de Santa Maria i des de llavors va dedicar-se a propagar la bona nova. El llibret que ens ocupa el va escriure l’any 1998 i morí dos anys més tard a Bogotà.

Em resulta inquietant que aquesta obreta, amb arguments primitius d’una ingenuïtat gairebé entendridora, es continuï propagant, sense ànim de lucre, a través de l’editorial Humanidad i que existeixin edicions en 30 llengües diferents (la traducció catalana m’ha semblat molt professional). Em resulta inquietant que els hereus de Rabolú hagin creat una fundació per difondre les teories del seu il·luminat parent. Em resulta inquietant llegir treballs escolars comentant la lectura d’aquest llibre. Em resulta inquietant pensar que algú està posant diners en aquesta empresa forassenyada.

La veritat, no em preocupen tant les amenaces que puguin venir de l’espai com l’evidència que la ignorància continua regnant sobre el planeta malgrat les noves tecnologies d’aquests temps tan il·lustrats.

20 comentaris:

  1. Fa molt de temps que, al pirulí publicitari municipal del davant de casa, apareixen cartellets en quadricromia parlant del planeta Hercòbulus. Hi ha una adreça on se't convida a anar a escoltar conferències apocalíptiques al respecte, i on imagino que et donen les claus per a ser un dels qui se salvarà. Previ pagament, sens dubte.
    Jo em sento més predisposat a esperar tranqul·lament que el Sol esdevingui una supernova, i en paus.

    ResponElimina
  2. Lluís, jo també, el Sol una supernova i en paus. No permetis que aquesta quisca sota les ungles que hem heretat dels neandertals entri a l'escola.

    ResponElimina
  3. Home, a l'escola ens limitem al curriculum oficial, i la quisca (que és molta i va més enllà d'Hercòbulus) no hi ha d'entrar. Esperem que els governs nous, tan àvids d'intoduir canvis, també ho vegin així.

    ResponElimina
  4. Tengui!!!
    Ens va arribar a la biblioteca la setmana passada, per correu convencional!!
    El seu diagnòstic és exacte: em va deixar sense saber què fer ni cap a on anar.

    ResponElimina
  5. Hi ha una cosa que no em quadra..., vaja, TOT.
    Si es considera que només que Júpiter hagués aconseguit atraure un 20% més de pols còsmica (no ens enganyem, els planetes són enormes cúmuls de quisca), s'hauria iniciat la fusió del seu nucli i hauria esdevingut una estrella (i, llavors, hauríem viscut en un sistema binari amb dos sols); com pot ser, doncs, que aquest coi d'Hercólubus -deu vegades major que Júpiter- no s'hagi encès i hagi pogut romandre invisible després d'un grapat de mil·lennis d'observacions celestes?
    Encara resultarà que Newton era un falsari.

    ResponElimina
  6. Matilde, a casa ja l'hem retornat al remitent, que a nosaltres el que ens agrada és la ficció.

    ResponElimina
  7. Girbén, segons el punt de vista d'aquest senyor, el coneixement científic no té cap valor o sigui que Newton no li deu meréixer cap respecte. De totes maneres, poc em preocupa un planeta passavolant i llunyà, quan tenim la immensa masa del Sol al costat.

    ResponElimina
  8. Això de la literatura apocalíptica si no fos tan pesat, faria riure i tot. Ah, i jo també dec estar malalt perquè és el primer que m'ha vingut al cap. Salut!

    ResponElimina
  9. Un riure, David, que se't pot acabar glaçant als llavis.

    ResponElimina
  10. La única cosa important per a mi és saber quan es produirà el cataclisme d'Hercobulus. Perquè, si ha de trigar més de 50 anys... com que ja no hi serè, se me'n fot!

    ResponElimina
  11. Max, només et puc dir que serà aviat. Rabolú no es distingeix per la seva precisió.

    ResponElimina
  12. I a quina secció de Biblioteca té cabuda? Ciència ficció o Sectes? :S

    ResponElimina
  13. Ho he mirat al catàleg de biblioteques: Profecies i Vides a altres planetes.

    ResponElimina
  14. Jo el posaria a Humor. S'hi escau d'allò més bé!

    Malgrat això, els que vam veure Armagedón podem estar tranquils perquè sempre hi haurà els ianquis que pararan aquest fal·lus provocant un coitus interruptus, sense mariconades, of course que el senyor Rabolú no està per gresca!

    ResponElimina
  15. A Sabadell durant anys, ara ja no, penjaven operiódicament on hi anàvem abans les cartelleres de cine (tot canvia) petits planfets d'Hercólubus el planeta rojo, i fins i tot hi havia l'adreça de la llibreria on venien el llibre. La veritat és que mai em va cridar excessivament l'atenció com per comprar-lo. El món s'acaba cada dia.

    ResponElimina
  16. Galderich, com que el planeta previsiblement caurà sobre Nova York, que ho arreglin ells.

    ResponElimina
  17. Francesc, a Sabadell esteu més informats que a la capital. Jo vaig estar als núvols fins fa 4 dies.

    ResponElimina
  18. Huas! i ve amb un "combo gigante"? de si n'hi ha que els donen diners no cal patir, ja fa uns quants mil·lennis que se'n dóna de diners als que creuen en déus inexistents. Déus? ai, no, volia dir planetes, enquestariayopensando!

    ResponElimina
  19. Clídice, la diferència és que els déus són invisibles (aquesta és la seva gràcia), mentre que els planetes són més tangibles i, si te n’inventes un, és més fàcil ensenyar el llautó.

    ResponElimina
  20. http://foros.cuatro.com/topic/266829-un-bloque-de-fukushima-se-hunde-amenazando/

    ResponElimina