diumenge, 7 d’octubre del 2012

Tràiler de l'apunt de demà

L'obertura de "La forza del destino" deu ser l'equivalent musical i operístic del vermut tradicional dels diumenges: amb patates xip, olives prenyades d'anxova i bitter Cinzano AMB alcohol.

Aquí, al conegut teatre de Milan que acomplexa indegudament tants amants de l'òpera, amb Riccardo Muti al pòdium. Viva il Verdi manque pierdi!




10 comentaris:

  1. Mira que costa de trobar el bitter Cinzano!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, no cal que m'ho diguis: l'enyoro des que el vaig conèixer fa cinc mesos.

      Elimina
  2. Doncs m'ha agradat... I després de les crítiques no m'ho esperava. El que passa és que la versió que han posat no té la simfonia introductoria, sino que la peça està posada després del primer acte. I a més el prota no es fot daltabaix de la muntanya, que és com surt en l'altra versió que jo havia vist i en la versió de l'obra del Duque de Rivas.

    De totes maneres és una òpera amb uns afegits que no aporten res. La Preziosilla jo la treuria sense contemplacions, el Viva la guerra i el Rataplan son una collonada. Jo treuria la Preziosilla, i convertiria els quatre actes en dos, anticipant la trobada del germà i el prota, que de la manera que està es troben i es fan amics de l''anima en cinc minuts. Aquests errors perjudiquen l'obra. Però no estpa malament, la qual cosa em comfirma que l'Alier deu estar gagà, que li vaig llegir una crítica fatal i tampoc n'hi ha per tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt d'acord, East, amb els teus comentaris. Tots els fragments on surt la Preziosilla se'ls podrien carregar. Tot el llarg final del tercer acte és pura palla. I l'argument, el súmmum de l'absurd i el ridícul.

      Elimina
  3. Haig de reconèixer que les olives assassines no s'escauen a aquesta obertura... Potser les deixarem per a veure "Esplendor Geométrico"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb perdó, Galde, les teves olives tenen poc de musicals.

      Elimina
  4. Veig que el mateix any de l'estrena de "La Forza" en Gaspare Campari iniciava a Milà la fabricació del seu famós beuratge aperitiu. AMB més grau, jo el prefereixo al bitter pel seu roig esplendorós i per l'adulta amargor de la genciana.
    Ja voldria jo al Leb com a mànager! Ho dic per l'aparició de la geometria cosmopolita dels "Esplendor": l'un vivint a Roma i l'altre a Pekín

    ResponElimina
  5. Malgrat la bobada de llibret en Verdi se n'ensurt de meravella, és una de les bones, per mi. I en canvi, l'obertura, de tan sentida l'avorreixo. Em toca el 14, espero que facis apunt, Allau, serà per mi el millor aperitiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé, Kalamar, si el que faré serà el que t'esperes.

      Elimina