dijous, 29 d’agost del 2013

Kunsthistorisches Museum (1)

De petit (o d’adolescent, que ve a ser el mateix) vaig mitificar l’obra del pintor Pieter Brueghel el Vell. Relativament aviat (en viatge d’interrail als disset anys) vaig poder contemplar la seva obra mestra absoluta, el “Paisatge amb la caiguda d’Ícar” que es pot veure als Musées royaux des beaux-arts de Belgique, a Brussel·les i que, tot i ser considerada ara només una bona còpia de l’original, ha inspirat grans poemes de grans poetes com foren Auden i Williams Carlos Williams.

Però prou sabia que un terç de la producció coneguda de Brueghel s’amagava a Viena, o sigui que vaig fer de la ciutat una de les meves destinacions somniades, sobretot per poder contemplar en directe portents com “La torre de Babel”, “La boda dels camperols” o “Els caçadors a la neu”. El Kunsthistorisches Museum, que és l’entitat que allotja aquestes meravelles, és un edifici d’enorme façana indigesta i que, per si fora poc, té el seu exacte clon a l’altra banda de la plaça: el museu d’història natural. Un cop a l’interior, malgrat l’exuberància del marbre, la cosa millora; però he de dir que no és un museu còmode de visitar, ja que és fàcil passar per alt algun recambró lateral on és troben algunes de les obres més interessants. Imagino que ha de ser difícil adaptar aquests casalots a les exigències de la museografia actual. Només cal veure la reconstrucció que es fa en algunes sales de la forma com s’exhibien els quadres un parell de segles enrere, amb una acumulació de pintures ocupant fins l’últim centímetre de la paret. Sortosament per fer la demostració tenen el bon gust d’emprar quadres de segona fila.

En quant a la col·lecció de pintura no cal dir que és excel·lent i que veure tants Brueghel junts impressiona, encara que cap d’ells sorprèn, atès que tots són conegudíssims. Per recordar-ne algun, potser escolliré el paisatge hivernal dels caçadors que sempre em talla l’alè i em fa pensar en una sobredosi de caramels de menta. I no li trobeu una mica de japonisme “avant la lettre”?

Però, si es volen evitar les grans escenes bigarrades i genèriques que esdevingueren l'especialitat d'en Brueghel, es pot contemplar un dels seus escassos quadres amb figures grans: “El pagès i el lladre de nius”, d’una inefable gràcia i una originalitat a prova de bomba. Contempleu-ne el detall i admireu-vos de com pot ser de bella la pintura de la quotidianitat.


Bé, però als museus se suposa que s’hi va a elevar-se una mica per sobre de les fatigues ordinàries del dia a dia, així que consignaré que si aneu al Kunst… hi trobareu també un grapat de Dürer de primera com “L’adoració de la Trinitat” o la “Mare de Déu de la pera” (no és conya); però com que jo sóc de tendències més aviat laiques i associo el nom de Dürer amb el realisme, em quedo amb el seu retrat de l’emperador Maximilià (Max pels íntims, encara que la seva expressió no convida precisament a les confiances).

Però, si parlem de realisme, Jan van Eyck guanya Albrecht Dürer per una pila d’anys i encara avui aquest retrat del cardenal Niccolò Albergati estremeix per la seva veracitat. Content hauria d’estar el retratat per haver assolit, segurament per la via més inesperada, la immortalitat que tant devia buscar.


Al carrer (a Viena) fa tanta calor i aquest museu és tan distret que possiblement allargaré la visita dos o tres apunts més. No crec que calguin més justificacions.

10 comentaris:

  1. Recordo la visita al Kunsthistorisches Museum com esgotadora, de fet tots els mussus m'esgoten i moltes vegades, aquests que tenen les sales laterals que acostumen a imaginar amb obres de segona, obres per farcir, amaguen meravelles. Crec que a la majoria d'aquests museus els cal una renovació radical, una nova manera de mostrar les pintures. Una paret plena de quadres desmereix les obres, potser no hi ha una altre manera, però hi ha quadres que necessiten estar envoltats de res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joaquim, estic molt d'acord que aquests trastos de museu no porten enlloc; però què farem amb aquesta colla d'edificis monstruosos? Dinamitar-los? Tal com són, és difícil trobar-ne una utilitat.

      Elimina
  2. Esperem asseguts la desfilada d'obreos mestresvpel teu blog.

    La gràcia d'un Brueghel i el seu retrat de la vida quotidiana és que és una excepció mentre que al Japó era la normalitat. M'ha agradat molt la teva reflexió a l'entorn del japonisme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tesi inversemblant del dia: en realitat Brueghel era japonès.

      Elimina
  3. L'altre meitat està amagada al magatzem del Prado i unes noces de Brueghel vell s'han fet malbé per filtracions. Més val que estiguin exposades i abigarrades com al Kunsthistorisches. A més de japonistes, les seves estampes semblen de còmic, és un pintor que treu l'alè. El que hem vist a l'expo de Palma era extraordinari.
    Interessant la magrana del Dürer, una proclama unionista! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser no m'he explicat bé, però els quadres bons (els de Brueghel i Dürer) estan exposats sense bigarraments, com ha de ser.

      Elimina
  4. Aquesta pintura amb tendència a les miniatures que fa Brueghel és meravellosa i sempre m'ha fet pensar que, salvant les distàncies que són moltes i molt grans, el dibuixant català Ferrándiz s'hi podia haver inspirat.
    A mi dels Kunst , un dels que més impacte m'ha fet sempre és La torre de Babel. Crec que estava en el vell llibre d'història de l'art.
    Allarga tant com vulguis la visita a Viena i als seus museus. Jo guardo també molt bon record de "El pintor i la seva model" ja que, com tanta gent, sóc una entusiasta de Vermeer.
    Salut, Allau!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per descomptat, Glòria, "La torre de Babel" era l'excusa principal per visitar el museu. En quant al Vermeer el faré aparèixer un d'aquests dies, s'ho mereix més que de sobres.

      Elimina
  5. Comença molt be aquesta visita, el retrat del cardenal es la repera, amb permís de la Verge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades penso que en van Eyck fa sobrer tot el que va venir després en pintura.

      Elimina