dimarts, 20 de juny de 2017

A Bruges (3)

A la porta del costat del museu Groening hi ha Arentshuis, un casalot del segle XVIII, on apart d’exposicions temporals es presenta una selecció de l’obra de l’artista Frank Brangwyn (1867-1956), molt més interessant del que l’abundància de consonants del seu nom pot augurar. Brangwyn, d’arrels anglo-gal·leses, va néixer a Bruges, on el seu pare s’havia traslladat com a arquitecte d’una església parroquial, projecte al que seguiren altres edificis a la mateixa ciutat. La família retornà a Anglaterra l’any 1874. El jove Frank aviat mostrà inclinacions artístiques, secundat per les classes de dibuix del seu pare i una temporada d’aprenentatge als tallers de William Morris.

Als disset anys va vendre la seva primera tela i aviat esdevingué un dels artistes més polifacètics i populars de la seva època. Cap tècnica li era aliena: apart de pintor i dibuixant, fou dissenyador de vitralls, mobiliari, ceràmica i cristalleria, decorador d’interiors, il·lustrador de llibres, litògraf i xilògraf. La seva obra més pública i coneguda són els potents i coloristes murals que decoren esglésies i altres edificis civils a tots dos costats de l’Atlàntic (i també en algun extrem del Pacífic). Perquè us feu una idea de la seva celebritat en els seus anys d’apogeu, John D. Rockefeller, Jr. li encarregà els frescos de l’interior del RCA Building (1930-1934), juntament amb Diego Rivera i Josep Maria Sert.

La popularitat de Frank Brangwyn anà declinant a mesura que la idea de l’Imperi Britànic esdevenia més i més políticament incorrecta, un fet que va sumir l’artista en una depressió certa, salvada a mitges pels honors que li servava la seva ciutat natal. El que podreu veure a Arentshuis no és copiós,  però sí que és molt convincent com a mesura de les dots de l’artista en termes de petita escala. Potser evita situar-se a l’avantguarda de res, però no és mai menys que potent, especialment als gravats, tot i que les seves produccions més diguem-ne «oficials» aguanten la mirada de tu a tu amb Sert i amb Rivera (si no és que les superen).

El tio era més que bo: tot el que he ensenyat fins ara és de treure's el barret. El que encara no he deixat veure, és encara millor. Espero que no us molesti que no pertanyi a aquesta institució museística flamenca una peça del Museu Nacional d'Art de Catalunya que es diu "Cases velles de Gant", igualment firmada per Brangwyn.

Inesperadament, l'artista japonès Yoshijiro Urushibara ha sabut extreure d'una imatge de Frank Brangwyn una suprema lliçó estètica. No en trobareu de millors.

Le quai vert

2 comentaris:

  1. És superb. El quadro dels pidolaires (?) amb el gos sembla un precedent d'Egon Schiele.

    ResponElimina