A la primera temporada d’«After Life» (a Netflix), Tony Johnson (Ricky Gervais), periodista local i vidu recent, es passava gairebé els sis episodis comportant-se de forma desagradable amb tots aquells que intentaven oferir-li consol. Només a l’últim capítol Tony començava a mostrar-se respectuós amb els seus companys.
La segona temporada d’«After Life» (igualment escrita, dirigida i protagonitzada per Gervais) mostra un Tony més amable amb els seus semblants, però amb una depressió de similar envergadura. En termes generals poc ha canviat la seva vida, i poc canviarà en el transcurs d’aquests nous episodis. De fet tots ells segueixen una mateixa pauta, amb una successió d’escenes que es repeteixen de forma gairebé invariable. Són aquestes:
La segona temporada d’«After Life» (igualment escrita, dirigida i protagonitzada per Gervais) mostra un Tony més amable amb els seus semblants, però amb una depressió de similar envergadura. En termes generals poc ha canviat la seva vida, i poc canviarà en el transcurs d’aquests nous episodis. De fet tots ells segueixen una mateixa pauta, amb una successió d’escenes que es repeteixen de forma gairebé invariable. Són aquestes:
- Tony té una topada amb el seu desastrós carter
- Tony i la prostituta del poble peten la xerrada
- Tony i el seu col·lega Lenny entrevisten excèntrics locals per al diari (tots ells resulten més depriments que còmics)
- Tony visita el seu ancià pare a la residència i es dol que una de les cuidadores no li faci més cas
- el cunyat de Tony, que té problemes matrimonials es deixa aconsellar pel seu psicòleg (un ésser repulsiu)
- Tony i una senyora vídua (Penelope Wilton) parlen en un banc del cementiri
- Tony passeja el seu gos
- Tony contempla en el portàtil vídeos en els que surt la seva dona (escena final a la majoria de capítols)
Entre la previsibilitat i l’escàs avanç narratiu, ja es veu que «After Life» no ofereix grans al·licients. Espereu doncs una comèdia dramàtica tristoia i ben interpretada, amb un Gervais que aquí ha llimat les seves arestes habituals.
La vam veure anunciada i no ens vam decidir a mirar-la. La primera estava bé, però... sí que té punts tragicòmics, però... els personatges estan ben triats, però... massa peròs. Buscàvem una comèdia hilarant, encara que sigui absurda, i hem acabat mirant Peaky Blinders. Ja veus tu...
ResponEliminaA Netflix i de riure, potser "Brooklyn 99".
EliminaAquest és el problema, que buscàvem una altra Broolyn 99, que ens feia molt riure, i no l'hem trobat. The Good Place també ens va agradar molt. Ara només veiem assassinats i baralles sagnants.
EliminaI "Community"? Jo no l'he vista, però té molt bona fama (i és a Netflix).
EliminaCommunity la vaig veure jo sol fa uns anys i em va agradar molt, almenys les primeres temporades estan molt bé, després es perd una mica l'essència. Justament l'altre dia li vaig posar el primer capítol a la companya, disposat a tornar-la a mirar si li feia gràcia, però va arrufar el nas, així que res.
EliminaL'he començat a mirar i no m'acaba de convèncer.
Elimina