dimecres, 13 de març del 2019

Sol i de dol

Tony, el protagonista de la sèrie "After Life" (Netflix), treballa com a cronista a un diari local de distribució gratuïta. D'ençà que la seva esposa va morir de càncer, ara fa uns mesos, Tony està deprimit i només la presència del seu gos l'impedeix suïcidar-se. Aquest home amargat, agressiu i desagradable, que no té una paraula amable per a ningú, sembla el vehicle ideal per a l'actor Ricky Gervais (aquí també guionista i director dels sis capítols), que tant acostumats ens té a personatges càustics i ben poc admirables.

Tanmateix, després d'un primer capítol que és una pura exhibició de comportaments misantròpics, el protagonista anirà dulcificant les seves maneres de mica en mica, influït pel bon rotllo de tots els que l'envolten. És una evolució del personatge tan previsible com convencional, una mica indigna de l'àcid "pedigré" de la carrera de Gervais. Tampoc s'explica gaire la bona disposició dels conveïns envers un ésser humà indigne de cap simpatia.

La sèrie extreu petroli dels diversos habitants d'una ciutat de províncies tan anglesa com el sandvitx de cogombre —el ionqui, la prostituta de bon cor, l'abusa-nanos escolar, la vídua trista o els vilatans que aspiren a un titular a la primera pàgina de la premsa local—; i ho fa amb un costumisme que vol ser descarnat, però que acaba resultant amable i amb un punt de tendresa.

Ricky Gervais, mai abans considerat com a membre de la primera divisió interpretativa, aquí està realment bé, transmetent a la perfecció la seva fallida vital i les engrunes que li queden d'esperit de supervivència. L'acompanyen una pila d'actors de físics característics (tots i totes lluny del canon de Hollywood) i absoluta solvència. Citaré, per ser els més coneguts, Penelope Wilton (Isobel Crawley a "Downton Abbey") i David Bradley (Argus Filch a la saga Harry Potter i Walder Frey a "Game of Thrones").

Sense necessitat de trencar cap motlle, la barreja d'humor i drama  funciona força bé i, encara que el desenllaç sigui complaent en excés, "After Life" es deixa veure de forma agradable, si no perdurable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada