diumenge, 10 de juliol del 2022

Baltimore de nou


Amb We Own This City (La ciutat és nostra) de HBO David Simon i el seu còmplice habitual George Pelecanos retornen als escenaris de The Wire que tanta glòria els reportaren. Una vegada més va de la ciutat de Baltimore, de policies i de drogues, però en aquest cas es basa en fets reals, tal com els va explicar el periodista del Baltimore Sun Justin Fenton al llibre del mateix títol que la sèrie. Documenta la creació d’un departament especial de la policia dedicat al rastreig d’armes il·legals i de com els seus membres van caure en pràctiques corruptes, com l’apropiació per a benefici propi de diners i droga confiscats durant les seves operacions.


Fidel al seu estil, Simon s’ocupa bàsicament dels procediments que efectuen les institucions implicades, de com funcionen i de com fallen els mecanismes reguladors de la societat: els cossos policials, el govern de la ciutat, la justícia, la defensa dels drets civils… Poc espai hi ha aquí per a la vida personal —relacions de parella, família, lleure— i pels marges de la societat, dels quals només veurem escenes molt breus.


L’ampli repartiment, amb físics escollits per l’autenticitat que inspiren, compta amb una colla de veterans de The Wire. El paper de més lluïment se l’emporta Jon Bernthal com a sergent de policia mala peça i totalment corrupte, encara que també m’ha agradat molt la digna humanitat de Wunmi Mosaku com advocada de la divisió de drets civils del Departament de Justícia. I els que recordeu Josh Charles com l’interès amorós d’Alicia Florrick a The Good Wife, potser us dureu un bon disgust veient-lo aquí.


La sèrie està narrada de forma no cronològica, de manera que s’hi barregen les malifetes de les forces de l’ordre amb els processos d’investigació i els posteriors interrogatoris dels culpables. Com a conseqüència d’aquesta fragmentació tots els episodis presenten una estructura similar i el seu ordre seria fàcilment intercanviable. Amb això els arcs dramàtics dels personatges queden una mica aplanats. Aquesta seria la pega més important que posaria a una bona sèrie de realisme descarnat. 

2 comentaris:

  1. Veig que també t'ha agradat la sèrie. En el fons tampoc es massa problema trencar la cronologia de la sèrie, així veus en paral·lel en un mateix capítol la investigació del cas i els corruptes actuant. Espero que Simon i Pelecanos segueixin fent de les seves.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, però com dic, cada capítol (excepte l'últim) és una mica el mateix.

      Elimina