Malgrat que consta de només set capítols (tres menys que la temporada anterior), la trama resulta potser una mica més dispersa, però igualment absorbent, ja que poques coses fascinen tant com el fet de ser partícip de les maquinacions d’una ment maquiavèl·lica. La sèrie serveix col·lateralment per mostrar l’Argentina en crisi (la fam, els sense sostre, els canvistes a dòlars, el negoci de l’altruïsme…) pocs dies abans de lliurar-se als deliris de Javier Milei.
El encargado és una sèrie molt ben travada i amb un humor amarg molt apropiat, però el que l’eleva a la categoria de poc més que imprescindible és la presència de Guillermo Francella en el paper d’Eliseo. Aquest popular actor de comèdia a qui hem vist sovint interpretant rols bondadosos i patidors broda aquí el retrat terrorífic d’un psicòpata, capaç de passar de la submissió al furor assassí en un tancar i obrir d’ulls. Poques vegades he vist una comèdia que contingui un moment tan paorós com les imatges finals de la sèrie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada