dilluns, 30 de març de 2009

Ecos del passat

Els vellacos com jo ja ho diem que en música està tot inventat i que la “sopa d’all” que descobreix ara el jovent era moneda d’us comú fa 30 anys. Però, com molts dels artistes que ens encantaven en aquella època llunyana són morts, repapiegen o viuen de la renda, no molesta trobar èmuls (que no e-mules) que ens ofereixen música fresca per descobrir.

Parlo de “The Decemberists”, un grup liderat per Colin Meloy, un xicot força articulat procedent de Montana, que cultiven un look molt segle XIX i que han venut la seva ànima al folk-rock britànic dels 70. O sigui que, qui trobi a faltar els Fairport Convention, Steeleye Span, Jethro Tull o The Incredible String Band, que pari l’orella.

El seu darrer invent té un títol que sembla inspirat per Marivaux: “The Hazards of Love”. Consisteix en una llarga suite de cançons encadenades que expliquen la història d’uns tals William i Margaret en un entorn de boscos, reines i altres anacronismes. No m’he molestat en comprendre l’argument (potser algun dia ho faci), però m’he deixat entabanar per la barreja perfecta de folk sofisticat amb algunes intrusions de guitarres progressives i angèliques veus femenines que contrasten perfectament amb l’agror vocal de Meloy.

De moment, el meu punt culminant és el valset desballestat “The Hazards of Love 3 (Revenge!)” on un trio de veus infantils plana sobre una orquestra en descomposició. No, no és música de club, però es pot ballar: tot és qüestió de mantenir l’esperit sempre vell!

Com que aquesta gent són una mica rudimentaris, ni tan sols han muntat encara el vídeo promocional. Us haureu de conformar amb aquesta interpretació de Colin Meloy en solitari, cantant el hit del disc (amb contratemps inclosos).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada