dimecres, 25 de març de 2009

Homofòbies transalpines


No tinc cap intenció de pispar-li a Marieta la seva excel·lent corresponsalia romana, però ahir se’m va acudir entrar a Dos Manzanas i em vaig topar amb un seguit de notícies sobre homofòbies italianes que em van omplir una vegada més de perplexitat. Cap a on va aquest país?, em vaig preguntar retòricament, com acostumo a fer dia sí, dia també.

La
notícia més recent parla de l’agressió comesa a Sardenya contra un cuiner homosexual de 30 anys, al qual tres encaputxats van atacar amb insults i guitzes quan es disposava a entrar a casa seva. Per la forma com està redactada la crònica, sembla que el que més els crida l’atenció és que la víctima gosés fer una denúncia per agressió homòfoba davant dels carabinieri. Intueixo que deu ser un fet del tot inusual.

La següent notícia parla de l’autobiografia que ha escrit Nicola Legrottaglie, defensor del Juventus de sòlides conviccions catòliques, capaç de vestir durant els partits una samarreta on diu ‘Gesù vive’ sota de l’uniforme oficial o d’interpel·lar Déu davant la possibilitat de ser fitxat per un equip d’Istambul: «Signore, ma perché proprio dai musulmani mi vuoi mandare?». Tal com estan les coses en aquest món, de segur que el personatge és considerat una veu autoritzada com a model a seguir. Per això dol que, tot i que els gais som part del seu proïsme i per tant ens estimi, opini que “això és una moda, una manera com una altra d’anar a la contra” i ens aconselli llegir la Bíblia, que de més verdes en maduren. Tot plegat em recorda les declaracions d’un altre il·lustre intel·lectual, l’etern Al Bano, que ran del Festival de San Remo ens recomanava a l'edició italiana de "Vanity Fair" que féssim les nostres "coses" en la intimitat, per no ofendre els "normals" (sic) com ell.

La tercera notícia reincideix en la violència, en aquest cas a Pordenone, en el civilitzat nord, amb l’agreujant que la víctima era un homosexual amb minusvàlues psíquiques i que l’agressió va tenir lloc a les 21:30 a una plaça cèntrica de la ciutat i amb nombrosos testimonis que no van gosar intervenir. Per fer-ho tot encara més patètic, l'agredit no va gosar fer cap denúncia, però va romandre a la plaça tot esperant un familiar que l'havia de venir a recollir (i va haver de ser el propietari d'un bar qui avisés la policia). El trio agressor sembla que s'avorria a casa i havia sortit de gresca amb la intenció explícita de donar una lliçó a "i froci" amb la pobra excusa que havien sentit dir que corria un pederasta per la zona. Molts hi veuen darrera d'aquest desgraciat fet una conseqüència dels sometents emparats des del mateix govern. No seré jo qui els contradigui.

Prou sé que no vivim al millor país del món (si es que tal cosa existeix) i que pertot arreu couen faves (o llenties), però sembla que a la península italiana tot succeeix amb més impunitat i beneplàcit social. I no puc creure que la raó sigui que allà tenen el Vaticà mentre que aquí campa el meu poderós “lobby rosa”, perquè tot això ve de lluny i té arrels molt profundes.

Us deixo amb dos testimonis il·lustratius i esfereïdors que fan un parell d’italians als comentaris de les notícies de Dos Manzanas:

vincenzo dice:llevo mas de 12 años en España que considero ya mi verdadera patria, verguenza ajena me da ser italiano todavia (espero casarme pronto con mi chico para cojer nacionalidad española) pero os digo tambien ke se jodan los gays italiano… Eso le esta bien para querer ser lo mas de lo mas, los mas glamourosos, los mas artificiales pero lo mas cobarde de toda europa. Ellos ablan otra cosas no hacen ablan pero nunca pasan a la accion, mis amigos me reprochan el vivir aqui, per ellos no saben la lucha de los gays españoles, ellos no saben hace 30 años con el regime franquista como estaban aqui… Ellos ablan si saber… y de tanto ablar se quedan sin un puto derecho y ademas siguiendo votando a Berlusconi… Pero si ellos son son lo mas de lo mas…. Pues si queridos italiano lo mas de lo mas vergonzosos. Gracias España

maura dice:Hola soy italiana y escribo para decir gracias.Gracias de poner noticias como esta..en Italia nadie quiere (o puede) decir nada. Arcigay (associacion mas importante que defiende los derechos lgbt) intenta cada dia conseguir resultados, ma todo esta muy difficil. Soy lesbiana y non puedo ir en un bar y hacer caricias a la mujer que amo desde tres anos..esto es un exemplo para decir que NEcessitamos AIUDAS en Italia..un abrazosmi espanol esta muy feo, pero espero que nos entendemos!!!

3 comentaris:

  1. El problema a Itàlia és que el Vaticà hi té molt poder.

    ResponElimina
  2. Per molt poderós que sigui el Vaticà, hi deu haver alguna cosa més: no puc creure que tot un païs hagi delegat la seva capacitat de raciocini en un anacronisme.

    ResponElimina
  3. Perdoni, i Espanya què?

    Espanya és la reserva espiritual d'Occident. I la monarquia lladregota espanyola què? I l'espoli fiscal què? Raciocini? No fotem...

    Som molt primitius, encara.

    ResponElimina