dissabte, 4 de juliol del 2015

Més gran, més lliure, però no millor

El pas següent a “Hejira” semblava voler explorar el mateix camí, tot duent-lo a les últimes conseqüències. Així “Don Juan’s Reckless Daughter” (La filla eixelebrada de Don Juan) de 1977 repetia el baix musculós de Jaco Pastorius, les formes jazzístiques i vagament desestructurades i una portada tan artificiosa com una coberta de “Vogue”. Mal de l’època, l’àlbum s’estenia en un doble disc indulgent i innecessari: la concisió probablement hauria afavorit la qualitat final de l’obra. El moment personalment més prescindible és “Paprika Plains”, una composició orquestral de més de setze minuts que sempre ha posat a prova la meva paciència. Tot i que un solo de percussió de sis minuts li va a la saga.

Llàstima, perquè el disc comença immillorablement amb una obertura experimental de veus fantasmagòriques que desemboca en “Cotton Avenue”, un impecable i contundent treball a duo de Pastorius i Mitchell que promet molt més del que trobarem més endavant.

Un sol vermell rodolava cel gris avall
I les granotes, els gossos i els ocells nocturns
començaren llavors la seva dolça cançó de bressol camperola
Veus aquest pedaç de llums urbanes
En algun lloc està l’Avinguda del Cotó
És on penso anar aquesta nit
amb les meves llampants sabates de ball

Si tens un lloc així on anar
Cal que hi vagis
Si no tens cap lloc especial
Bé, llavors no vagis a cap lloc especial

Suposo que és només l’estiu a la sang jove
suculenta i al punt a la sang jove
Emprenyant per anar a l’Avinguda del Cotó
Per escoltar la música brillant
Veure tota la gent brillant que hi balla
A qualsevol hora que vas a l’Avinguda del Cotó

Si tens un lloc així on anar
Saps que hi has d’anar
Si no tens cap lloc especial
Bé, llavors no vagis a cap lloc especial

Veus aquesta tempesta d’estiu que es prepara al cel meridional
Quan arribi aquí jo estaré dansant sota cobert
Amb els rhythm & blues de l’Avinguda del Cotó
Els nois pobres faran el badoc fora al carrer
Dominen l’argot
i ballen al ritme de moda
Mentre et manipulen i t’analitzen
a l’Avinguda del Cotó

Si tens un lloc així on anar
Cal que hi vagis
Si no tens cap lloc especial
Bé, estimat,
llavors no vagis a cap lloc especial


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada