dissabte, 18 de juliol de 2015

La pena va construir el Taj Mahal


18 comentaris:

  1. La pena, el poder i els calerons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Júlia, però el poder i els calerons són els materials més freqüents.

      Elimina
  2. Si, però pena, poder i calerons han estat els inspiradors de grans nyaps!

    Amb aquests materials normalment es fan autèntiques aberracions. Avui que és 18 e juliol podem recordar El Valle de los Caidos... per exemple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, el Taj Mahal difícilment es pot considerar un nyap.

      Elimina
  3. Respostes
    1. No, José Luis, anant-hi i tornant-ne.

      Elimina
  4. I qui diu Taj Mahal diu una cabaneta, oi, Allau?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, Mati, no em moco amb mitja màniga.

      Elimina
  5. Tantes penes d'amor han deixat obres d'art!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que moltes més que les alegries, Glòria.

      Elimina
  6. Aprofitem-ho que normalment les penes no deixen obres d'art d'aquest tipus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja he aprofitat, Pons, faltaria més.

      Elimina
  7. ui, pena pena ... més aviat exhibicionisme impúdic, autocompassió majúscula ... digues-me descreguda ;) això sí, macu macu és, o això diuen :)

    ResponElimina
  8. Editorial de recent creació voldria conèixer autors amb ganes de publicar. Entreu a editorialdg.com i contacteu. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ja publico aquí a casa meva. Gràcies.

      Elimina
  9. S'HAN FA MES BONIC PENSAR QUE FOU L'AMOR...

    ResponElimina