S’ha acabat ja el món?

Si m’esteu llegint, possiblement l’apocalipsi no s’ha esdevingut aquest dimecres 7 d’octubre, tal com preveia una secta d’il·luminats americans, ja que jo solc publicar a mitjanit i he programat aquest escrit pel dijous 8. La predicció l’han publicada tots els diaris seriosos que fullejo, amb l’excepció d’El Mundo Today, i ha sigut una de les notícies més llegides del dia. Ara jo volia fer una reflexió sobre fins a quin punt és ètic publicar aquestes bestieses en un mitjà que se suposa informatiu, però l’aclaparadora resposta dels lectors m’ha fet adonar que això és el que realment espera el públic.

I com que jo no aspiro a res més que a tenir un munt de lectors fidels i infidels, m’apunto al carro apocalíptic i propago la bona nova. En data tan recent com el 27 de setembre ja s’havia anunciat la fi del món per la conjunció de l’anomenada «lluna de sang» i les eleccions catalanes. Finalment, i per problemes que se m’escapen, no va poder ser. Ara l’església de Philadelphia eBible Fellowship a través del seu líder Chris McCann diu que allò només va ser un escalfament de motors i que ara va de bo. Afirma que l’instrument de la nostra destrucció serà el foc, ja que Déu va emprar l’aigua en una ocasió amb el Diluvi Universal i no li agrada repetir-se (de fet, ahir a Barcelona va ploure força, però qui sóc jo per contradir-lo?)
Un predicador radiofònic californià de nom Robert Camping ja havia predit l’Harmagedon pel 21 de maig de 2011. Quan aquesta data transcorregué sense incidències, Camping corregí els seus càlculs i traslladà l’esdeveniment al mes d’octubre del mateix any. Tampoc la va encertar i va optar per jubilar-se del paper de pitonís. Va morir el 2013 als 93 anys, sense que ningú l’hagués dut als tribunals per provocar ansietats injustificades. De fet és d’admirar com el gènere humà pot entomar tantes profecies fallides sense perdre la fe en els ensarronadors col·lectius.

McCann, disposat a perpetuar el llegat de Camping, està convençut que alguna cosa de cert hi havia en aquella data de maig del 2011, la qual per a ell va ser com una mena de dia del Judici Final i Déu va acabar de decidir quins cristians practicants se salvarien. Des de llavors Déu ha estat ocupat filtrant els no-practicants que també mereixerien el Paradís. La logística de tot plegat sembla complicada, introdueix la divinitat en un context temporal que no li escau, i posa en un compromís els nascuts després de maig de 2011.

No tot està perdut i alguns mitjans seriosos fins i tot han preguntat a «científics» sobre la data inqüestionable de l’Apocalipsi. No serà aquest dimecres, això ja està vist. Si la ciència no pot predir quin serà el dia de la setmana de la nostra extinció, em cago en el pensament científic.