divendres, 5 de febrer de 2016

Sexe i mala consciència


Sona una mica sospitós quan et diuen que un autor va estar vint anys barallant-se amb un text i el va donar per acabat just dos mesos abans d’una mort sobtada. Si es tracta de fer negoci amb els llibres pòstums, tot s’hi val, i l’artista de qui se’n treu profit ja no podrà defensar-se. En aquest cas estic parlant de Rafael Chirbes —mort de manera fulminant l’agost de l’any passat, en el moment més dolç de la seva carrera— i del breu llibre «Paris-Austerlitz», que acaba d’aparèixer i que ens el presenten com a obra plenament sancionada pel difunt.

No deixa de ser una novel·la curiosa i totalment anòmala en la producció de l’autor (i bastant rara parlant més en general). Narra la relació entre un jove pintor de l’alta burgesia madrilenya exiliat a París i un cepat obrer mecànic que ja ha superat la cinquantena. El marc temporal és el del final de la dècada dels vuitanta i el desencadenant dramàtic correspon a l’epidèmia de la sida, aquí reduïda a «la plaga» immencionable. La veu en primera persona la condueix el protagonista jove, en un equilibri de poders força incòmode, ja que de seguida queda clar que l’amant veritablement enamorat és l’home madur, mentre que el narrador s’ha de barallar amb el seu sentiment de culpa i amb les seves motivacions purament sexuals. En aquesta relació interclassista i intergeneracional, el discurs amoròs queda condemnat a romandre callat i és per això molt més dolorós.

La història descrita, malgrat ser tan atípica, respira veracitat pels quatre costats i hom es pregunta fins a quin punt Chirbes, notori per la cura amb la que ens va escatimar qualsevol detall de la seva vida íntima, ha sigut testimoni directe d’aquest material. En tot cas, la novel·la (o el que sigui, o vulgui ser) està escrita amb solidesa i geni, com les millors pàgines del seu autor. I sí, la seva estructura no acaba de ser rodona ni resolutiva; potser no pot dissimular la seva condició inconfessable d’inacabada, però igualment us la recomano de tot cor com a obra digníssima del seu autor. I també de tot cervell. Faltaria més!

6 comentaris:

  1. Em feia falta que una veu autoritzada com la teva parles de Chirbes.No he llegit cap obra d'ell. Quina altra recomanaries?
    Gràcies, Allau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, crec que "Crematorio" i "En la orilla" són prioritàries.

      Elimina
  2. Jo estic com la Glòria i et demano el mateix, però en clau 'club de tortura', vull dir que m'agradaria molt proposar un Chirbes per a la temporada que ve i no en tinc ni fava, etcètera. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que les dues que li dic a la Glòria valen pel club de lectura. L'única pega és que potser són una mica llargues pel que s'estila al club.

      Elimina
  3. Ahir el tenia a les mans i no em vaig acabar de decidir, vaig acabar amb l'autobiografia de l'Oliver Sacks, però potser un altre dia me'l compro!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autobiografia del Sacks també ve molt de gust.

      Elimina