dimarts, 5 d’abril de 2016

Manchester, segon round

Russell T Davies, el creador de la trencadora «Queer as Folk», torna al Manchester més gai amb el serial de vuit capítols «Cucumber» (2015). El títol de «Cogombre» prové d’un estudi científic que classificava les ereccions masculines en una escala de duresa de quatre intensitats: tofu, plàtan pelat, plàtan amb pell i cogombre. Per cert «Tofu» i «Banana» són dues sèries paral·leles a «Cucumber», encara que de natura bastant diferent: una es basa en documentals temàtics mentre que l’altra es compon d’episodis independents. No les conec.

«Cucumber» se centra en el personatge de Henry Best (Vincent Franklin), un venedor d’assegurances de mitjana edat, feliçment emparellat des de fa nou anys amb Lance Sullivan (Cyril Nri). Immers en una tardana crisi dels quaranta, Henry rebutja l’estabilitat que li ofereix la petició de matrimoni de Lance i es llença en braços de l’eixelebrament dels seus amics més joves. A partir d’aquí la seva vida s’anirà en orris i ho perdrà pràcticament tot.

El show combina molt bé la comèdia i el drama de manera que en alguns moments pot ser molt punyent, mentre que en altres resulta divertidíssim. Es toquen tota mena de temes universals com són les oportunitats perdudes, l’enfrontament generacional, les característiques personals i intransferibles de cada vida sexual, la por al compromís, el pes de la culpa… I també temes més passatgers com les parafílies del moment, les apps per lligar a través del mòbil o els vlogs de karaoke pseudo-gai (no, no m’ho estic inventant). En alguns punts els guions poden semblar exagerats i un punt inversemblants, sobretot quan volen donar sensació de bon rotllo. I, és clar, els problemes amb la penetració que té el protagonista poden sonar marcians, a menys que ens fem càrrec que és un britànic de mitjana edat.

És inevitable comparar la sèrie amb l’americana «Looking»; però el que allà era naturalisme una mica ensopit, aquí és un ritme trepidant i solucions narratives molt imaginatives. S’ha d’agrair la diversitat dels personatges, els quals pertanyen a totes les edats, les ètnies i tendències sexuals (mentre que a «Looking» predominaven els homes gais blancs en la trentena). També m’agrada que la majoria dels actors tinguin un físic normalet, el que fa les experiències molt més properes.

Tot i que tant els guions com la realització són de treure’s el barret, «Cucumber» no seria una sèrie britànica si no tingués uns actors magistrals començant per Vincent Franklin, que crea un protagonista vulnerable, odiosament contradictori, però profundament entranyable. Estupenda també Julie Hesmondhaigh, una veterana del serial «Coronation Street» (1998 - 2014), que fa de la germana sense pèls a la llengua amb la que sempre es pot comptar. I seria hipòcrita negar que Freddie Fox (fill de l’incombustible Edward Fox) és tot un bombonet, per a qui li agraden els joves rossos i discretament atlètics.

Hem quedat enamorats de Henry, dels seus amics, de la seva família i de Manchester. Ens hauria agradat que aquests vuit capítols de tres quarts d’hora tinguessin continuació. És rara ( i digna de ser degudament lloada) la sèrie que esperes sempre en candeletes, intrigat per saber com et sorprendrà aquesta vegada. Molt bona.

2 comentaris:

  1. Als heteros també ens farà gràcia la sèrie...? Posats a concretar, com la veus per mi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, jo estic fart de veure sèries d'heteros i encara no m'ha sortit cap urticària. Tot fa cultura.

      Elimina