dimarts, 23 d’agost de 2016

L’etern retorn


Feia anys que a Zhang Yimou li havia perdut la pista. A l’exquisit i visualment esplèndid autor de drames de cambra dels anys 80 i 90 el va succeir el no menys visualment esplèndid autor de superproduccions d’arts marcials, marcades tanmateix per l’estètica cridanera i llevantina d’una Porcelanosa oriental.

Amb aquest «Going Home» (o «Regreso a casa», en vernacle), la crítica li torna a dirigir la paraula. Potser perquè revisita l’intimisme dels seus inicis i perquè recupera la seva musa Gong Li, aquí notablement envellida. Es basa en una novel·la de Yan Geiling, de la qual mai no en sabrem res, per allò de les distàncies culturals que mantenim amb literatures llunyanes. A l’inici del film, datat a la primera meitat dels anys 70, el professor Lu Yanshi (Chen Daoming) està internat en un camp de treball, del qual intenta escapar infructuosament. La seva filla Dandan, que mira de fer-se un lloc en una companyia de ballet kitsch-comunista, procura renegar del pare de totes les formes possibles; mentre que la muller Feng Wanyu (Gong Li) preserva el seu amor conjugal intacte, per moltes revolucions culturals que s’hi interposin.

Per raons que a un espectador occidental segurament se li escaparan, un cop acabada la Revolució Cultural, el professor empestat esdevé gairebé un heroi  popular. Malauradament, a l’entretant la seva dona s’ha tornat lirona (i no per cap dels motius previsibles: una possible violació, un traumatisme cranial), sinó per pures exigències del guió.

En resulta una pel·lícula d’esporàdiques belles imatges i amb un bon duet de protagonistes adults (en canvi, la nena balladora està de bufetada). A Zhang Yimou se li nota de lluny que intenta construir una encisadora història d’amor immortal i a contracorrent («El amor en los tiempos del cólera» en seria un bon exemple), però el projecte li queda més ortopèdic que viscut.

6 comentaris:

  1. Ja has acabat les vacances, suposo. Escolta'm, vaig veure una pel·lícula interessant, Victoria amb la Laia Costa, esta rodada en un sol i únic pla, i és de les que enganxa, te la recomano, és a movistar+

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la Laia Costa va guanyar un premi a Alemanya. L'he de recuperar.

      Elimina
  2. Llàstima el que expliques d'aques interessant director xinès. El tinc per home de talent molt notable però ningú no és perfeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, tot és opinable; potser t'agradaria.

      Elimina
  3. Pels que tendim a empassar-nos-ho tot del senyor Yimou, no hi ha peròs que valguin ^^ Sempre se n'aprofita alguna cosa :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, jo no sóc tan fanàtic d'aquest home...

      Elimina