dimecres, 31 d’agost de 2016

Secrets de dos matrimonis

1. A la novel·la «Frankenstein», malgrat que se’ns intenta vendre la idea que el protagonista està profundament enamorat de la seva germanastra Elizabeth, l’enllaç es va postergant durant anys i panys per motius no sempre ben justificats. Quan Victor finalment accedeix al matrimoni —en un moment de la trama en el qual ja no pot haver comès més pífies—, li confessa a la seva promesa que guarda un secret terrible (la creació del Monstre, ara ja en mode assassí «on»); però que només li confessarà després de la cerimònia. No se m’acut condició que faci menys abellidor el casori i no comprenc perquè Mary Shelley introdueix tal inversemblança argumental; tanmateix, la beneitona Elizabeth acceptarà sense reticències. El fet té l’agreujant que en una escena prèvia el Monstre ha advertit el seu creador que serà un convidat no desitjat a la seva nit de noces. Victor creu erròniament que l’estan amenaçant de mort, mentre que el lector espavilat ja s’olora que qui rebrà serà la núvia, com així succeeix.

2. Ara passo a «Dracula». L’inici de la novel·la està format pels quaderns de notes que el jove Jonathan Harker escriu sobre les seves extraordinàries experiències al castell del comte vampíric, d’on aconsegueix escapar a penes amb vida. A un hospital de Budapest, on Jonathan es recupera en estat de confusió amnèsica, acudeix la seva promesa Mina Collins. Harker proposa precipitar la cerimònia nupcial, però abans es produeix una curiosa escena que té a veure amb els quaderns de notes que Harker ha trobat a la butxaca del seu gavany.
—Ya conoces, querida, mis ideas acerca de la confianza que debería existir entre marido y mujer: nunca debería haber ningún secreto, ni nada que ocultar. He sufrido una gran conmoción y cada vez que intento pensar en la causa noto que mi cabeza da vueltas, y no consigo saber si todo fue real o sólo el sueño de un demente. Sabes que he sufrido fiebre cerebral y eso es como estar loco. El secreto está aquí, pero no quiero saberlo. Quiero empezar mi vida de nuevo a partir de este momento, con nuestro matrimonio (…) ¿Estás dispuesta, Wilhelmina, a compartir mi ignorancia? Aquí tienes el libro. Guárdalo, léelo si quieres, pero nunca me hagas saber; a menos que alguna solemne tarea me obligue a volver la vista hacia las amargas horas de sueño o vigilia, cordura o demencia, aquí registradas.
Malgrat que aquesta invitació a la ignorància no augura res de bo pel seu matrimoni, Mina s’hi avé i segella els quaderns com a mostra de confiança en el seu promès. Tot plegat resulta estrany i només queda justificat perquè, si Mina i Jonathan llegissin les notes del segon, la intriga de la novel·la s’escurçaria considerablement.

3. M’ha xocat la coincidència de «clàusules» matrimonials tan forçades en dos clàssics de l’horror universal i només em preguntava si no s’hauria pogut escriure el mateix una mica millor. O potser és que en aquells temps pretèrits la possibilitat del casori ennuvolava el criteri de qualsevol noia en edat de merèixer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada