dijous, 9 de març del 2017

Tots contra tots

Aniré ràpid, perquè la segona temporada de «Gomorra» (2016) és molt similar a la primera, o sigui que si et va agradar aquella no t’hauries de perdre aquesta. Repeteix el protagonisme el clan dels Savastano, mafiosos dedicats al tràfic de drogues a l’engròs; repeteix també una producció de factura impecable, una decoració d’interiors que conjuga els daurats i la xaroneria en tots els temps verbals, uns diàlegs d’impossible comprensió en la versió original (malgrat la connexió espanyola del dialecte napolità) i alguns dels barris més deprimits (i depriments) que es poden veure a la Unió Europea.

Com a relatives novetats, el patriarca Pietro Savastano passa la majoria dels dotze capítols emboscat, treballant a l’ombra; mentre que el seu fill Genny s’ocupa de la distribució de la droga des de l’apartada Roma. Es troba a faltar una presència femenina tan carismàtica com ho era Donna Imma a la temporada 1. L’Annalisa Magliocca, lideressa binguera en xandall, que interpreta Cristina Donadio representa un bon intent, encara que la supera Cristiana Dell’Anna fent d’una Patrizia Santoro plena de recursos.

Com ja vaig dir a l’entrada anterior, les fratricides lluites pel territori de les bandes criminals no acaben d’interessar-me (per primitives i literalment reduccionistes), i aquí ens trobem amb un munt de faccions que s’aniran destruint les unes a les altres amb alegria homicida. Malgrat tot, la sèrie té els seus moments brillants, tant en el pla narratiu com en l’estètic i, de tant en tant, revela detalls realment curiosos de la màfia (com que sigui possible subornar els empleats de pompes fúnebres per buidar un panteó i enterrar-hi després qui et convingui).

Si no ho he entès malament, existeix la possibilitat d’una tercera temporada. Si és així, algú a casa m’instarà a veure-la.

12 comentaris:

  1. No veré la serie como no visioné la película.
    Conozco los lugares y deciendo de allí.
    Mi padre está enterrado en Bruzzano Zeffirio, era nativo de aquella localidad, y es junto con Africo y Ferruzzano un triángulo que da pie a la cuna de l´Dranggetta.

    Decirte que la carretera que une el mar con Bruzzano, siete kilómetros más o menos, los carteles de tráfico están llenos de orificio de bala.

    Si hay tres representa una cosa, si hay dos, otra, si hay uno, otra diferente, y que son marcas de las diferente familias, que a la postre van unidas por sus múltiples vendettas.

    Salut

    ResponElimina
  2. A mi tio Antonio Cartisano, fotógrafo, lo mató l´Dranggetta por haber sacado una foto en el diario local de un jefe de la mafia de Ferruzzano.
    Hace cosa de 10 años se encontraron unos restos en la montaña que da al pueblo de Bruzzano y que pertenecieron a él.
    Hay información en internet sobre el caso.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, Miquel, informació de primera mà. Entenc que no sentis cap nostàlgia per aquests ambients.

      Elimina
  3. Em va agradar la duríssima primera temporada però no repetiré. Jo la connexió del dialecte napolità la veig amb el català. Més d'un cop, fora d'aquí, m'han sentit parlar i m'han preguntat si parlava el dialecte napolità amb tantes vocals neutres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, jo també crec que amb la primera temporada era suficient.

      Elimina
  4. Dranggetta, Cossa Nostra, Santa Sacra Corona Unitá y Camorra forman la familia que conocemos genericamente por el nombre de mafia.
    Calabria, Sicilia, Puglia y Napoles son los lugares de implantación.
    Perdón, porque puse Antonio y es Adolfo (Lollo), la "a" me ha jugado una mala pasada.
    Aquí el enlace :

    https://it.wikipedia.org/wiki/Adolfo_Cartisano

    Poco más a decir , pero señalar que hoy existe como hace 50 años. En Bruzzano se sigue manteniendo la casa familiar, pero está semiabandonada. Es un pueblo cerrado de 200 habitantes y está todo controlado por soplones.
    Salut

    ResponElimina
  5. LA PRIMERA TEMPORADA,AN VA ENLLUERNA,D'AQUESTA SEGONA,NOMES HE VIST UN CPTL.,NO HAN PUC OPINA,PERO CADA DIA M'AGRADEN MES LAS SERIES EUROPEAS...ONDIA MIQUEL QUINA HISTORIA¡¡¡

    ResponElimina
  6. Goomorra reune todo aquello cuya existencia me cuesta tanto admitir... a veces hasta apago las noticias que hacen referencia, para no ver tanta violencia y tanta impunidad...
    por lo demás, tengo que decirte, Allau, que tu guía crítica, cinematográfica-televisiva, coincide mucho con mis gustos y criterios y que me sirvo de ella en numerosas ocasiones.

    par de besos.

    ResponElimina
  7. Fa poc he vist el tiet de Gomorra, Roma Criminal, em va agradar i bastant com hauràs deduït al visitar el meu blog, però crec que es millor reposar de mafiosos durant un temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veient les fotos, sembla que els napolitans són encara més horteres si cal.

      Elimina