dimecres, 10 de gener del 2018

Història de dues ciutats

Aquesta sèrie, la primera temporada de la qual prové del llunyà 2011, ja l’ha vista tothom, fet irrellevant que no m’impedirà comentar-la amb més imprecisió o menys gràcia en aquest blog que també és de tots vosaltres. Parlo de Bron/Broen/El pont, una coproducció de la televisió sueca (Sveriges Television) i danesa (DR), escrita per Hans Rosenfeldt, i partícip amb tot el dret a la recent (o no tan recent) moda del «nòrdic noir».

No és la primera vegada que una sèrie de televisió ens parla de les diferències i similituds de dos països veïns com són Suècia i Dinamarca (em ve al cap aquell estranyíssim «The Kingdom» de Lars von Trier), on sempre es contraposa la freda seriositat dels primers amb la simpàtica informalitat dels segons, una enèsima iteració dels prejudicis nord-sud, però a escala escandinava. En aquest cas, els idiomes respectius són prou similars com perquè es produeixi un esporàdic bilingüisme passiu que no genera violència ni agressivitat i que fa goig d’escoltar (en la VO). Bron/Broen circula amb fluïdesa entre els dos països gràcies al pont d’Øresund, motiu titular de la sèrie, nexe d’unió d’amb prou feines vuit quilòmetres, que connecta dos grans nuclis urbans. Dinamarca està representada per la seva capital Copenhagen, mentre que Suècia és a tots els efectes Malmö. Visualment, se sap que ens trobem a Malmö perquè s’hi veu el gratacels retorçat d’en Santiago Calatrava. En canvi a Copenhagen no hi ha cap gratacels retorçat de Calatrava.

Com que el cadàver amb el que s’inicia la intriga apareix repartit equitativament al dos costats de la frontera enmig del pont titular, les policies d’ambdós països es veuen obligades a col·laborar. Aviat es descobrirà que darrera del crim hi ha un assassí en sèrie d’altes aspiracions socials. No són els «serial killers» els protagonistes ideals de cap mena de misteri policial, perquè tendeixen a l’assassinat arbitrari i de mínima lògica. No és el cas aquí, on res és tan arbitrari com sembla i la trama està magistralment travada, fins i tot en les seves aparents digressions.

Com correspon al gènere, l’estètica és gèlida i depriment. Malgrat que està rodada en color, de vegades la fotografia deriva cap al blanc i negre i gris, mentre que els escenaris retratats són d’aquells que omplen els malsons del patronat turístic local.

Bron/Broen té la fortuna de comptar amb un parell de protagonistes que es complementen molt bé. Per la part danesa tenim a Martin Rohde (Kim Bodnia), un detectiu una mica simplista i panxacontent a qui les dones donaran més d’un disgust per culpa de la seva bragueta fàcil. En el camp suec (i veritable arma secreta de la sèrie) es troba la Saga Norén (Sofia Helin), una agent quasi autista i d’empatia zero que provocarà les situacions més còmiques, però també les més punyents. La utilització de la seva hipotètica capacitat de mentir en el clímax final és simplement magistral.

En resum, la temporada 1 de Bron/Broen és sòlida, ben ideada i amb el factor diferencial positiu de la Saga Norén. No ens perdrem la T2, ni les que vinguin després, llevat de decepcions.

10 comentaris:

  1. No he vist l'original, però les 3 temporades de la versió anglo-francesa són bones. M'ho he passat bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sabia que hi havia la versió USA-Mèxic, però ignorava la versió Brexit.

      Elimina
  2. Ja saps que sóc molt fan de Bron i en especial de la robòtica Saga Norén, en comparació en Martin sembla una persona normal malgrat que no sap tenir la bragueta tancada...

    No cal patir per la temporada 2 la trama manté el nivell, el mateix diuen de la temporada 3 però jo no estic d’acord, hi un factor que fa que no sigui tan bona com les dos primeres, però per arribar aquí encara et falta.

    Per a més info el CT2204

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'ensumo el que és, veient que canvia un dels protagonistes; però com bé dius, ja hi arribarem.

      Elimina
  3. No és gens estrany que no estiguem d'acord amb l'entreteniment que consumim, però aquesta vegada em sorprèn que hagis gaudit amb aquesta sèrie, la veritat és que en començar a llegir esperava una de les teves esbudellades de quan no t'agrada un producte. Penso que el fet diferencial és la Saga. Si la Saga t'agrada, la sèrie t'agrada. A mi em posava nerviós, la trobava odiosa, i que una poli tan competent sigui alhora la que ha de fer riure amb les seves ximpleries. Per tant, la sèrie no em va entrar. I què dir del Martin, que és un personatge més agraït? Doncs que em queia molt millor, però com que la sèrie gira exclusivament al voltant de la seva cigala, com se sap posteriorment, em sembla que és un motiu estúpid perquè un psicòpata munti un dispositiu tan impressionant i treballat. Perquè el muntatge és impressionant i atrapa, quins seran els motius que una ment tan privilegiada hagi decidir capgirar la vida dels dos països? I resulta que és la maleïda cigala d'un poli, que casualment serà qui investigarà l'assassí. Si et vols venjar, vas i li talles les pilotes, no involucres a dos països, no fotem. No sé, tot plegat em va acabar decebent molt i les altres dues temporades estan descartades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, estic d'acord que muntar aquest pla tan complicat per un simple afer de banyes és exagerat, però m'ho vaig empassar sense protestar. I la saga no la trobo antipàtica, només desconcertant.

      Elimina
  4. Jo l'he vist sencera i em va agradar molt. Els personatges i sobretot el ritme t'atrapen.

    ResponElimina
  5. #moltfan tot i que no li vaig saber veure gaire comicitat en els personatges -tampoc els hi calia-, em vaig entretenir en calibrar com el guió justificaria que una persona com la Saga arribés al lloc que ocupa, malgrat la seva evident discapacitat. No deixa de ser una sèrie -pel·lícula- més de detectiu #rarudecollons de les que hi ha. I m'ho vaig passar bé. El meu home la va dormir millor. Serà la llum i el ritme, o la música ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si te la prens pel costat més nòrdic sí que pot convidar al sopor.

      Elimina