De vegades convé fer una mica d’història per entendre perquè les coses són com són. L’any 1986 Joel i Ethan Coen, poc després de l’èxit del seu debut «Blood Simple», van escriure el guió d’una comèdia negra que finalment no els va acabar de convèncer. El llibret va dormir en un calaix durant trenta anys fins que George Clooney, bon amic dels Coen, va decidir rescatar-lo per dirigir-ne la versió fílmica. El resultat es diu «Suburbicon» i un cop vist s’entén perfectament perquè el guió havia dormit tants anys el son dels justos.
Suburbicon és el nom d’una urbanització ideal de casetes amb jardí, somni fet realitat als afores de la ciutat per a les famílies blanques americanes al final de la dècada dels 50. Coneixent qui ha escrit la història no ens sorprendrà descobrir que sota la pàtina de solidaritat veïnal s’amaga molta hipocresia i algunes situacions francament sòrdides. Com la que afecta els Gardner, una família aparentment modèlica formada per pare (Matt Damon), mare impedida (Julianne Moore), fill (Noah Jupe) i cunyada sol·lícita (de nou Julianne Moore, fent de bessona). L’assalt nocturn d’uns malfactors causarà una significativa baixa a la família; però aviat se’ns revelarà que les coses no són tan simples com semblen.
El material, que es podria etiquetar com «gent normal i corrent idea un pla criminal que acaba en desastre», trepitja el típic territori Coen de «Blood Simple» o «Fargo», però de seguida es percep que la cosa no acaba de rutllar, que la recepta requeria algunes hores més de cocció. Especialment els primers tres quarts d’hora són d’un esmorteïment que convida a la becaina. Només la histriònica aparició d’Oscar Isaac —fàcilment el millor de la funció, junt amb el jove Jupe— vivifica l’acció i fa espavilar l’espectador més ensopit.
Com que la trama els quedava una mica coixa, el progressista Clooney i el seu còmplice Grant Heslov, introdueixen un segon fil que té a veure amb els Mayers, una família afroamericana que ocupa la caseta veïna a la dels Gardner i que farà aflorar totes les pulsions racistes de tan pacífica comunitat de la forma més vergonyosament agressiva. Aquests fets es basen en aldarulls reals que es van produir a Levittown (Pensylvania) en aquella mateixa època; però mai s’integren de forma convincent en el relat general. Els Mayers no arriben a assolir la categoria de personatges (i molt menys el de persones), funcionen només com a mers vehicles d’un missatge obvi sobre les maldats del racisme.
«Suburbicon», possiblement el pitjor film dirigit per Clooney (i mira que veníem del poc engrescador «The Monument Men»), l’estrena menys taquillera de Damon i un dels papers més oblidables de Moore, és ben difícil de defensar. No ho faré. Però, si us cau prop de casa, no li feu fàstics.
Suburbicon és el nom d’una urbanització ideal de casetes amb jardí, somni fet realitat als afores de la ciutat per a les famílies blanques americanes al final de la dècada dels 50. Coneixent qui ha escrit la història no ens sorprendrà descobrir que sota la pàtina de solidaritat veïnal s’amaga molta hipocresia i algunes situacions francament sòrdides. Com la que afecta els Gardner, una família aparentment modèlica formada per pare (Matt Damon), mare impedida (Julianne Moore), fill (Noah Jupe) i cunyada sol·lícita (de nou Julianne Moore, fent de bessona). L’assalt nocturn d’uns malfactors causarà una significativa baixa a la família; però aviat se’ns revelarà que les coses no són tan simples com semblen.
El material, que es podria etiquetar com «gent normal i corrent idea un pla criminal que acaba en desastre», trepitja el típic territori Coen de «Blood Simple» o «Fargo», però de seguida es percep que la cosa no acaba de rutllar, que la recepta requeria algunes hores més de cocció. Especialment els primers tres quarts d’hora són d’un esmorteïment que convida a la becaina. Només la histriònica aparició d’Oscar Isaac —fàcilment el millor de la funció, junt amb el jove Jupe— vivifica l’acció i fa espavilar l’espectador més ensopit.
Com que la trama els quedava una mica coixa, el progressista Clooney i el seu còmplice Grant Heslov, introdueixen un segon fil que té a veure amb els Mayers, una família afroamericana que ocupa la caseta veïna a la dels Gardner i que farà aflorar totes les pulsions racistes de tan pacífica comunitat de la forma més vergonyosament agressiva. Aquests fets es basen en aldarulls reals que es van produir a Levittown (Pensylvania) en aquella mateixa època; però mai s’integren de forma convincent en el relat general. Els Mayers no arriben a assolir la categoria de personatges (i molt menys el de persones), funcionen només com a mers vehicles d’un missatge obvi sobre les maldats del racisme.
«Suburbicon», possiblement el pitjor film dirigit per Clooney (i mira que veníem del poc engrescador «The Monument Men»), l’estrena menys taquillera de Damon i un dels papers més oblidables de Moore, és ben difícil de defensar. No ho faré. Però, si us cau prop de casa, no li feu fàstics.
Ok.
ResponEliminaSalut
Salut, Miquel
Elimina