divendres, 14 de desembre de 2018

Bixkek


Algú havia sentit parlar mai de Bixkek? Confesso que jo no, tot i que pensava conèixer el nom de les capitals de la majoria de països del Món. Tampoc és excusa que abans es digués Pipshek i, entre 1936 i 1991 els soviètics l'anomenessin Frunze, perquè tampoc aquest noms em sonaven de res. Doncs bé, Bixkek és la capital de Kirguizistan, que d'acord que és un país una mica deixat de la mà de déu, però que amb una població de 965.900 habitants tampoc és pot dir que sigui una ciutat petita.

La ciutat té poc més de segle i mig d'història al darrera i per tant la majoria del seu urbanisme és de filiació soviètica: avingudes àmplies, grans places de ciment amb estàtues d'exaltació socialista, edificis oficials gegantins i un cert predomini de l'arquitectura brutalista. Per compensar, abunden els arbres i els parterres florits, i a la llunyania es besllumen les serralades nevades en ple agost, que és un espectacle digne de ser vist. No deixa de ser agradable pel passeig i lleugerament exòtica per la barreja d'una població de trets orientals enmig d'edificis de disseny occidental.


Els vells símbols del comunisme (Lenin, Marx i Engels...) romanen a lloc sense que semblin incomodar ningú. Perdudes entre les arbredes hi ha mostres d'escultura diguem-ne més moderna, d'aquella que no té missatge polític afegit. La capital es va incorporant de mica en mica a la uniformitat del món globalitzat i als grans magatzems observem com la planta baixa ja és plena de franquícies occidentals (i xineses). A mesura que es van superant trams d'escales mecàniques, augmenta el desordre empolsegat dels departaments, i en arribar a la planta dels "souvenirs", ja sembla que siguem als Encants Vells.

Ens allotgem a un hotel petit i molt modern, absolutament recomanable, en un barri cèntric on no hi falten cerveseries bàvares, pubs irlandesos o restaurants de sushi. L'anglès no és encara llengua de comunicació preferent o sigui que el coneixement del rus (o almenys de l'alfabet ciríl·lic) és un valor afegit. Quan tota la resta falla, la cambrera pot intentar-ho amb una aplicació de traducció al mòbil. No ens acabarem d'aclarir, però quin panxó de riure tot plegat!

 


Cap comentari:

Publica un comentari