diumenge, 23 de desembre de 2018

Més sèries (sobre les que em fa mandra esplaiar-me) (3)

Mai neva a Ciutat (Filmin): Després de l'agradable sorpresa que va significar descobrir aquesta sèrie d'IB3, la segona temporada constitueix una petita decepció. Es nota més ambició formal i diàlegs més pretesament naturalistes (avorrits); però les situacions s'allargassen i perden frescor. També han desaparegut la majoria d'estrelles convidades locals. Això sí, al sisè (i últim) episodi torna a sortir en Pau Debon i canta una cançó.


Norsemen (Netflix): Aquesta sèrie paròdica creada per Jon Iver Helgaker i Jonas Torgersen va ser un gran èxit a la seva Noruega natal, on la van veure un de cada cinc espectadors (tampoc és que el país ofereixi gaires alternatives d'entreteniment). Els actors i actrius, políglotes ells, apart de la versió original, han enregistrat una altra en anglès per distribuir-la internacionalment.

El programa relata la vida d'un poblet víking de l'any 790. Pels anacronismes i el marc limitat de l'aldea, m'ha fet pensar en una versió nòrdica d'Asterix, però més sanguinària i sexualitzada. Aquests ferotges guerrers, apart de rapinyar i violar, mantenen denses converses sobre la fluïdesa del desig sexual, la intel·ligència emocional i la importància de la vida social pel benestar de la parella. No és per morir-se de riure, però té la seva gràcia.

Dues temporades de sis capítols de trenta minuts, cadascuna funciona com una narració completa. N'hi haurà una tercera.

Big Mouth (Netflix): Si gran part de l'animació televisiva contemporània ja em semblava lletja, "Big Mouth" confirma a la baixa tots els meus prejudicis. Temàticament però la sèrie té el seu interès, en tractar les inquietuds i angoixes sexuals d'una colla d'adolescents acabats d'entrar a la pubertat d'una forma raonada i exhaustiva.

Per la varietat i pertinença de les qüestions que s'aborden —la pilositat corporal, la grandària dels pits, la masturbació, la menstruació, la pornografia, el clítoris, la bisexualitat, el fetitxisme...—, "Big Mouth" podria arribar a ser un bon programa divulgatiu sobre vida sexual sana, adreçat al públic dels instituts. Però la seva palesa vena subversiva i una mica brètola invalida qualsevol voluntat didàctica. Només cal contemplar els procaços monstres hormonals i banyuts que acompanyen les peripècies dels protagonistes.

A més, el personatge del professor de gimnàstica, òbviament deficitari mental, introdueix un nivell d'ambigüitat moral difícil de defensar.

La sèrie presenta com a personatges habituals els fantasmes de Duke Ellington, Freddy Mercury i Pablo Picasso. Raresa absoluta.

Cap comentari:

Publica un comentari