dimarts, 8 de gener de 2019

Tres ciutats llombardes: Bèrgam (2)


El cor de la ciutat vella de Bèrgam és la seva Piazza Vecchia. Asseguren que l'arquitecte Le Corbusier la va considerar la plaça més bella d'Europa; però, sense menysprear l'encant que indubtablement té, diria que exagerava una mica. En el seu perímetre hi trobareu els edificis que alberguen gairebé totes les forces vives de la localitat. A l'edifici blanc de dalt, el Palazzo Nuovo, té la seu l'ajuntament i una biblioteca en funcionament des de 1837. La foto està presa des de la Torre del Campanone del Palazzo del Podestà, torre que disposa d'un confortable ascensor, si no no em veuríeu tan amunt. Invisible a mà dreta hi ha el Duomo que és una andròmina neoclàssica digna d'oblit, especialment si al seu costat es troba un parell d'edificis tan espectaculars com aquests.


L'edifici més clar, en primer terme a la dreta, amb façana de filigrana i cúpula granatosa, és la capella Colleoni de Giovanni Antonio Amedeo erigida com a mausoleu del mercenari bergamasc Bartolomeo Colleoni, líder dels exèrcits venecians en les seves campanyes del segle XV. Apart de la seva bigarrada façana, que sembla un catàleg de recursos efectistes de cara a atreure futurs clients, és digna de menció la presència a l'interior d'uns frescos del mestre rococó Giambattista Tiepolo.



L'edifici més massiu que ocupa la major part de la imatge, amb el seu campanar, el seu cimbori i la seva entrada excèntrica, és la basílica de Santa Maria Maggiore, edificada a la segona meitat del segle XII; el seu exterior conserva les línies del romànic llombard original. La porta principal s'anomena la dels lleons vermells per raons zoològiques que la pròpia imatge explica.


A la part posterior hi ha la més discreta porta dels lleons blancs, també protegida per una mena de baldaquí d'orfebreria. El marbre blanc i rosa en aquest costat ha esdevingut blanc i gris. Els bons catalans, que hem mamat art romànic de tota la vida, no podrem evitar un orgasme davant d'aquests sumptuosos excessos de l'estil nostrat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada