Cremona és una ciutat marcada per la música i sobretot pels violins. Ja en el passat la feren cèlebre noms com els de Stradivari, Guarnieri del Gesú o Amati i en l'actualitat hi ha més de 200 tallers de "luthiers" dedicats a fabricar aquest instrument. No hi falta per tant un museu farcit de col·leccions d'instruments històrics d'arc, museu que per cert no vam visitar. A la façana principal hi ha l'escultura "L'ànima de la música" del "nostre" Jaume Plensa.
Més música. Cremona va ser el bressol de Claudio Monteverdi, considerat com a pare del gènere operístic amb "L'Orfeo", i també del més recent Amilcare Ponchielli, conegut sobretot per l'òpera "La Gioconda". La sala de concerts més important de la ciutat du el seu nom.
Però la filla més coneguda de la ciutat (encara que no hi nasqués) és la cantant Mina, anomenada popularment "la tigressa de Cremona". Aquesta llegenda de la música popular italiana ha cantat de tot (i bé) durant una carrera que ja supera els 60 anys de durada.
Havíem llegit que a una de les sales de l'ajuntament hi havia una petita exposició sobre la seva figura; però va resultar ser una modesta col·lecció de "memorabilia" d'un fan local: un parell de vestits i tres discos autografiats.
L'altre dia vaig oblidar-me de mencionar que al costat de la catedral hi ha un baptisteri octogonal ben formós completat al segle XIV. L'interior acull algunes peces escultòriques interessants; però la seva vàlua principal és la possibilitat de fer bones fotografies com la que ve a continuació.
Acabaré la visita a Cremona (i a les tres ciutats llombardes) amb una panoràmica nocturna del Duomo poques hores abans que un sopar amb "mostarda" em regalés la nit del lloro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada