Malgrat la resposta negativa de la crítica, 30,9 milions d’espectadors connectaren amb la pel·lícula de Netflix «Murder Mistery» (impossible títol més anodí) el cap de setmana de l’estrena (14 de juny de 2019). Potser ni Jennifer Aniston ni Adam Sandler gaudeixen de l’atractiu comercial d’antany; però, encara que no puguin dur a taquilla a un públic que no vol desplaçar-se al cinema, són noms prou consolidats per seguir-los còmodament des del sofà de casa.
El film és d’una absoluta mediocritat: una paròdia dels «whoddunit» d’Agatha Christie, on Sandler és un policia de Nova York i Anniston una perruquera que, durant una postergada lluna de mel europea, són testimonis inesperats d’un assassinat. Tot succeeix en ambients luxosos i tòpics (de debò no hi ha cap guionista americà amb coneixements mínims sobre el continent europeu?) Els d’España Global suposo que ja estaran preparant la corresponent denúncia per donar una imatge tan penosa del país, amb un autobús atrotinat de «Gonzales Tours» i una flamenca ballant a les portes de l’aeroport de Màlaga.
Els gags són entre passables i dolents i Sandler i Anniston dediquen gran part del seu temps en pantalla a comentar l’acció, com si fossin només un parell d’espectadors privilegiats amb la galleda de crispetes al costat. Repartiment ecumènic recollit dels cinc continents, com en aquelles coproduccions coloristes dels anys 60. Per la part britànica, Gemma Arterton i Luke Evans, tots dos un regal pels ulls; i Terence Stamp que sobreactua amb delectació. Adeel Akhtar, d’origen paquistanès, l’hem vist a «Four Lions», a la segona temporada de «Killing Eve», a «Counterpart» i a «Victoria & Abdul» de Stephen Frears. L’os islandès Ólafur Darri Ólafson va ser el protagonista de les dues temporades de «Trapped». Hi ha una japonesa (Shiori Kutsuna), un sud-africà (John Kani), un policia francès que fuma (Dany Boon) i un pilot de cotxes espanyol (és mexicà i es diu Luis Gerardo Méndez).
L’humor és assumpte subjectiu i, el que a tu et fa molta gràcia, a un altre li pot semblar tediós. «Murder Mistery» posa el nivell molt baix i marca el mínim comú denominador de Netflix. Que deu ens agafi confessats.
El film és d’una absoluta mediocritat: una paròdia dels «whoddunit» d’Agatha Christie, on Sandler és un policia de Nova York i Anniston una perruquera que, durant una postergada lluna de mel europea, són testimonis inesperats d’un assassinat. Tot succeeix en ambients luxosos i tòpics (de debò no hi ha cap guionista americà amb coneixements mínims sobre el continent europeu?) Els d’España Global suposo que ja estaran preparant la corresponent denúncia per donar una imatge tan penosa del país, amb un autobús atrotinat de «Gonzales Tours» i una flamenca ballant a les portes de l’aeroport de Màlaga.
Els gags són entre passables i dolents i Sandler i Anniston dediquen gran part del seu temps en pantalla a comentar l’acció, com si fossin només un parell d’espectadors privilegiats amb la galleda de crispetes al costat. Repartiment ecumènic recollit dels cinc continents, com en aquelles coproduccions coloristes dels anys 60. Per la part britànica, Gemma Arterton i Luke Evans, tots dos un regal pels ulls; i Terence Stamp que sobreactua amb delectació. Adeel Akhtar, d’origen paquistanès, l’hem vist a «Four Lions», a la segona temporada de «Killing Eve», a «Counterpart» i a «Victoria & Abdul» de Stephen Frears. L’os islandès Ólafur Darri Ólafson va ser el protagonista de les dues temporades de «Trapped». Hi ha una japonesa (Shiori Kutsuna), un sud-africà (John Kani), un policia francès que fuma (Dany Boon) i un pilot de cotxes espanyol (és mexicà i es diu Luis Gerardo Méndez).
L’humor és assumpte subjectiu i, el que a tu et fa molta gràcia, a un altre li pot semblar tediós. «Murder Mistery» posa el nivell molt baix i marca el mínim comú denominador de Netflix. Que deu ens agafi confessats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada