diumenge, 15 de setembre del 2019

Qui pot matar un nen?

La segona temporada de «Mindhunter», sense ser substancialment diferent de la primera —mateixos protagonistes, recerca de formes de procedir dels assassins en sèrie mitjançant entrevistes, impecable ambientació als anys 70 i 80, guions volgudament desdramatitzats—, ha recollit una resposta extàtica que l’ha convertida d’immediat en una de les sèries de l’any.

Posats a trobar-hi alguna diferència, potser l’escriptura de les converses amb els criminals convictes assoleix nivells de tensió que supera els precedents i la presència de Charles Manson sempre representarà un valor afegit. A més en aquesta temporada les investigacions de la Unitat de Ciència del Comportament del FBI finalment aconseguirà resultats tangibles, tot i que temperats per una recepció més aviat tèbia.

El cas que centra tota la temporada, el de l’assassinat de més de 28 nens i adolescents negres durant els anys 1980-81 a Atlanta, està extret de la realitat i per tant no cal esperar ni girs efectistes ni sorpreses a l’últim minut; fins i tot la resolució constituirà un anticlímax. En contrapartida, la veritat psicològica dels personatges i la descripció del desequilibri racial de l’època estan retratats amb encomiable precisió.

«Mindhunter» és una sèrie a la que se li poden posar molts pocs peròs; tanmateix a mi em deixa una mica fred: puc seguir-la amb atenció, però rarament amb entusiasme. 

4 comentaris:

  1. La teva apreciació final és encertada. El que es pot dir de la sèrie és que 'està bé'. Ben ambientada, amb una temàtica molt interessant i ben tractada, toca molts dels estigmes de l'època i ho fa des de la perspectiva de l'època, precisament. Una sèrie consistent. Però de ritme molt lent. Difícil que generi entusiasme, però també que generi crítiques gaire sagnants. Tinc la temporada a la meitat. L'acabaré i a veure-les venir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això mateix em sorprèn que la considerin com la millor de l'any; vaja, jo n'he vistes que m'han agradat més.

      Elimina
  2. Per què m'haig de molestar en posar el meu comentari quan tu mateix ja l'has escrit en l'últim paràgraf? Veus, per això es que ja no comento en els blogs, la gent com tu em preneu la feina. Massa seriosos aquests del FBI, ja ho vaig veure en la primera temporada, si em confirmes que la segona es més del mateix, doncs això que m'estalvies.

    ResponElimina