dijous, 3 de juny de 2021

Cadascú té el seu lloc


«Special» torna a Netflix per una segona temporada que serà la final, amb Ryan O’Connell, afectat per la paràlisi cerebral i gai a la vida real, fent de Ryan Hayes, gai i afectat per la paràlisi cerebral a la ficció. Prossegueix la seva exploració del sexe i les relacions homosexuals, mentre que la seva mare aprèn en paral·lel a ser menys sobreprotectora i comença a crear-se una vida pròpia independent de la del fill.


«Special» compleix una funció molt important en normalitzar la presència en televisió de cossos i ments no normatius. En aquest sentit, aquesta temporada va ben assortida de nans, paraplègics i autistes, als que cal afegir Kim, la molt rubensiana col·lega de Ryan. De vegades la militància en la diversitat deriva en un cert esquematisme, com quan la mare fa una nova colla d’amics formada ni més ni menys per un home gai, una dona negra i una dona oriental. Però està bé que es plantegin aquestes coses i a mi m’ha deixat amb el dubte si cal rebutjar o no un amant que et desitgi principalment per algun tret físic (la teva raça, el teu pes, la teva discapacitat…)


La sèrie també té el mèrit de ser bastant explícita en les seves escenes sexuals i no té por d’entrar en detalls «pràctics». Malgrat tot «Special» té ànima de «sitcom», així que desprèn una estètica entre plastificada i artificial. Com que no hi haurà més temporades, al final tots els personatges queden degudament encaminats, cosa que a la vida no passa mai; però per a vuit capítols de vint minuts d’inspiració tan obertament positiva, no es pot demanar gaire més. 

2 comentaris:

  1. ¿Hombre? ¿Gay? ¿Activista?  ¿Actor y escritor que posee una limitación, dice en voz alta sus pensamientos y tiene a la vida sujeta por los cuernos? Seguro, Ryan O'Connell es un trovador. Por más que parezca extraño, en estos tiempos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Algú que ha tingut la sort que li permetin un altaveu.

      Elimina