dimecres, 9 de juny de 2021

Pennsylvania criminal

Durant unes setmanes —concretament des de mitjans d’abril fins a finals de maig— bona part de la massa espectadora ha semblat estar captivada per una sola sèrie televisiva, fenomen infreqüent que no contemplàvem des de «Joc de trons». Sí, estic parlant de «Mare of Easttown», també de HBO, i ambdues sèries comparteixen l’estratègia d’emetre un sol episodi per setmana, amb el que s’asseguren un impacte més durador que amb la tècnica de Netflix d’estrenar tota la temporada en bloc. Encara que això no sigui motiu per veure-la, s’ha parlat molt d’aquesta sèrie per la postura de la seva protagonista Kate Winslet, que s’ha negat a sotmetre’s a retocs digitals i ha aparegut a la pantalla amb el seu cos i les seves faccions reals de dona de quaranta-cinc anys (cos i faccions que molts i moltes ja firmaríem per tenir, tot sigui dit).


Però l’èxit de «Mare of Easttown» potser no és tan un mèrit de la sèrie com un símptoma de l’escassa qualitat general del gènere policíac, on aquest títol s’erigiria com el borni en el país dels cecs. Perquè la intriga creada per Brad Ingelsby està ben tramada i discorre amb certa fluïdesa, però no es pot dir que sigui el súmmum de l’originalitat. Tenim un poble gris de classe obrera als afores de Philadelphia, on s’han produït desaparicions de noies joves i una d’elles l’han trobat morta. (¿Per què el 80% de les víctimes de crims a la ficció són noies joves, el cadàver de les quals apareix sempre en estat de seminuesa?) La policia investiga, però el cas li ve ample i han de reclutar un detectiu del FBI. En realitat tot el poble és un niu de desgràcies i a les famílies, qui no té un all té una ceba: drogues, malalties mentals, robatoris, suïcidi… Tot i que la gran especialitat d’Easttown semblen ser els embarassos adolescents.


El guió, que avança pel convencional mètode de fer parlar als que estan al cas només quan és necessari per no estancar l’acció, es beneficia d’uns personatges construïts amb un cert gruix, que van més enllà del pur mecanisme de la trama. Amb altres paraules, predomina un to intimista que explora cada drama personal per dotar-lo d’humanitat. En això hi tenen gran paper els actors que estan quasi tots molt bé. Destaca la interpretació de to naturalista de Kate Winslet, motiu principal per justificar la visió de «Mare of Easttown»; però no és l’única. Cal mencionar també Julianne Nicholson, com la millor amiga de Mare i sobre tot Jean Smart, que aconsegueix una gran comicitat amb un paper que no és de cap manera caricaturesc. 

4 comentaris:

  1. Estic d'acord que la trama no és res de l'altre mon, però és tota l'ambientació la que la fa interessant. Molt en l'estil de les sèries angleses de crims a poblets (de Broadchurch cap aquí n'hi ha hagut dotzenes de brillants), el que passa és que en la televisió americana aquest format realista no és tan habitual, per això sorprèn.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, "Broadchurch" o "Happy Valley", que juguen a aquest miserabilisme amb encert. Fins i tot han hagut d'"importar" Winslet.

      Elimina
  2. Doncs mira, no m'he adonat que aquesta sèrie hagués generat tanta expectació. Vaig veure que en parlaven bé a twitter i la vaig apuntar, per quan fem net d'unes quantes que tenim pendents, però no he sentit ningú del meu voltant que la miri. L'acabaré consumint, a veure si almenys ens distreu una estona.

    Responc a la teva pregunta entre parèntesi: perquè els assassins cruels i sanguinaris són homes que exerceixen la seva dominació sobre les dones, que s'expressa en la joventut i la nuesa per mostrar encara més feblesa davant del patriarcat. Com la vida mateixa, vaja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que t'agradarà, però també et deprimirà una mica.

      La meva pregunta retòrica era per subratllar l'explotació implícita que hi ha en mostrar el cos nu de les víctimes.

      Elimina