dilluns, 13 de desembre del 2021

Filmoteca forçosa (59)

Rosemary’s Baby (Roman Polanski, USA 1968 (Filmin))

Obra mestra que va renovar el cinema d’horror amb una perspectiva de gènere. Més que el diable, aquí l’infern són els altres. (9) 


Young Sherlock Holmes/El secret de la piràmide (Barry Levinson, USA 1985 (Filmin))

Aventura juvenil en la qual Sherlock Holmes s’empalta amb Indiana Jones.  Pueril, però moderadament entretinguda. (6)



Cloud Atlas (Lana i Lilly Wachovski, Tom Tykwer, USA 2012 (DVD))

Adaptació a sis mans de la novel·la inadaptable de David Mitchell. Sis fils argumentals, sis èpoques i sis gèneres cinematogràfics diferents, amb un grapat d’intèrprets fent tots els papers de l’auca. Dura tres hores i pot empatxar; però, sense ser perfecta, resulta contínuament fascinant. (8)


Arrival (Denis Villeneuve, USA 2016 (Netflix))

Aconseguir una obra intel·ligent, espectacular i emocionant és tota una fita. També gran disseny de producció i banda sonora de Jóhan Jóhannsson (amb préstec a Max Richter). (8)



Monsieur Klein (Joseph Losey, França 1976 (Filmin))

A partir de la persecució antisemita practicada a França al principi de la Segona Guerra Mundial, s’estableix una inquietant faula sobre el doble i el complex de culpa. Una joia a recuperar. (8)


Saturday Night Fever (John Badham, USA 1977 (Filmin))

Més un reportatge sociològic que una obra de ficció. Malgrat les seves virtuts realistes, no li puc perdonar el seu paper en la implantació global de la música «disco». (6)



The Tenant/El quimèric llogater (Roman Polanski, França 1976 (Filmin))

Malson obsessiu a partir d’una història de Roland Topor. Confirma que l’infern són els veïns. (7)


Indiana Jones and the Last Crusade (Steven Spielberg, USA 1987 (Amazon))

Si la trama té alguns moments fluixos, el film queda redimit per l’estupend duet còmic de Harrison Ford i Sean Connery. (8)



Darkman (Sam Raimi, USA 1990 (Filmin))

Joiosa sèrie B que barreja amb descar «El fantasma de l’òpera i els supers-herois. Liam Neeson prefigura l’heroi d’acció en el que es convertiria dècades més tard. (7)


Ordinary People (Robert Redford, USA 1980 (Filmin))

Redford va debutar com a director amb la història d’una família traumatitzada per la mort d’un fill. Té aires de telefilm, però està molt ben interpretada. (7)


2 comentaris:

  1. Vaig mirar The Arrival i no em va desagradar. Ara estic pendent de llegir el relat d'en Ted Chiang en el que es basa, però la companya ja ha llegit el recull on es troba i no li ha entusiasmat. Em sembla que encara trigaré a llegir-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara no he llegit "Exhalació" o sigui que de moment em conformaré amb la pel·lícula.

      Elimina