Cinema a la fresca

Li havia promès a Josep que no diria res al bloc sobre el fet que ahir vam anar a veure “Ice Age 3”, perquè tots dos tenim una reputació que mantenir; però la visió d’aquesta pel·lícula, oblidable i divertida a parts iguals, m’ha suggerit algunes reflexions que prefereixo compartir. No criticaré la improbabilitat històrica d’un encontre entre bèsties del quaternari i dinosaures. Si vas a veure una pel·li on els animals parlen, fes el favor de no exigir versemblances! I si els nens ho entenen tot a l’inrevés, sempre pots llegir-los “L’origen de les espècies” a l’hora d’anar a dormir.

1. A tota pel·lícula destinada a un públic de poca edat, sempre hi ha dues o tres seqüències que semblen extretes d’un videojoc i que, de fet, són el tràiler encobert del videojoc que es ven paral·lelament.
2. La idea de barrejar animals carnívors i herbívors en un mateix grup social (com passava també a “Madagascar”) indueix a complicades maniobres de guió. Com fer que el més gran es mengi al més petit sense que la canalla quedi traumatitzada?
3. Ara els ianquis estan molt obsessionats per explorar els límits de l’amistat masculina. Si presentes, com passa aquí, una família disfuncional, on predominen els mascles, els guionistes se senten obligats a donar explicacions i a teoritzar sobre models de família. Senyors, que és una pel·lícula per nens!, no cal que ens vagin picant l’ullet als adults.
4. L’esquirol Scrat continua essent el millor de la sèrie, però dedicar-li una pel·lícula sencera, com suggereixen alguns, crec que cremaria el personatge.

He d’indicar que l’aire condicionat del cinema Bosque de Barcelona estava al seu punt just. Qui pot demanar millor recomanació cinèfila?