dissabte, 27 d’agost de 2011

Música bàltica


A estonians, letons i lituans els agrada molt cantar; tant i tant que periòdicament es troben en festivals que apleguen centenars de veus i milers d’espectadors. A Tallinn tenen un recinte a l’aire lliure fet a mida per aquestes celebracions, que sembla ser incommensurable. La UNESCO ha sancionat aquesta urgència canora i l’ha afegit a la seva llista d’obres mestres del llegat oral i intangible de la humanitat (com ho va fer amb els castells, el flamenco i la dieta mediterrània). Quan aquests tres països que m’ocupen decidiren alliberar-se del jou soviètic, ho feren en gran part a través de la cançó popular, de manera que la seva fou una Revolució Cantada. O així la van etiquetar.

No tenen aquest països gaires personatges reconeguts universalment, però amb la seva densitat de població no és d’estranyar (em guardo un parell d’asos a la màniga, però encara no els revelaré). El ballarí Mikhail Baryshnikov nasqué a Letònia, però té tota la pinta de ser de nissaga ocupant i russa. Llegeixo que a Estònia nasqué la supermodel Carmen Kass (J’adore, de Dior), però com que aquest no és el meu negociat, decideixo oblidar-la.

Si hi ha una figura musical i internacional d’aquests països, es diu Arvo Pärt. Amb 75 anys recentment complerts, se’l considera un tresor nacional estonià, malgrat la seva fugida a Occident l’any 1980. Des del tombant del nou segle torna a viure a Tallinn.

Pärt començà, com tots el de la seva època, dins del llenguatge atonal, però des dels anys 70 del segle passat s’interessà a investigar la música sacra i coral prèvia a la modernitat. Des de llavors ens ha ofert “passions” i “misses” a dojo. Minimalistes en recursos, però ideals per acompanyar una pel·lícula muda de Dreyer. Tinc amb ell una relació complicada, mig amor i mig odi: els il·luminats no m’acaben d’encisar, tot i que de vegades escoltar-lo té virtuts quasi terapèutiques.

Els seus principals valedors a l’arena mundial són el seu compatriota, director d’orquestra, Neeme Jarvi, i el violinista inquisitiu i letó Gidon Kremer. Com que no vull ensopir-vos el cap de setmana amb un miserere, us deixo un parell de peces breus. Primer la ingràvida "Per a Alina", dedicada a la filla d'uns amics que anava a estudiar a l'estranger. La segona, les  encantadores "Variacions pel guariment d'Arinushka".



12 comentaris:

  1. Ara sóc fora però durant una època em va agafar per escoltar un Miserere que era espatarrant. M'agrada aquesta música tranquil·la però que alhora et pot posar una mica nerviós.

    ResponElimina
  2. Em van regalar un cd diapason d'or d'obra sacra d'Arvo Part que em va deixar freda. Potser no l'he tastat prou. Ah! i la Kass és doblement llarga: altíssima i campiona d'escacs.
    M'han agradat molt els videos que has posat amb imatges tan boniques.

    ResponElimina
  3. La meua relació amb Arvo Pärt és d'amor incondicional, i això que en teoria té totes les paperetes per no ser el tipus de compositor que m'interessa

    ResponElimina
  4. Aja! Has acabat parlant de l'Arvo...
    Sempre he pensat que només composa durant les nevades; nevades calmes, res de torbs violents.

    ResponElimina
  5. Galde, nerviós? A mi em relaxa sempre.

    ResponElimina
  6. Kalamar, gosaria dir que no l'has tastat prou; difícil no ho és, auster sí.

    ResponElimina
  7. Titus, a mi aquesta dèria per la música religiosa també em desinfla una mica, però suposo que, venint d'on ve, era un signe de dissidència.

    ResponElimina
  8. Girbén, ja saps que aquí tot s'aprofita. I trobo que aquesta música gèlida convé molt per les calors de l'agost.

    ResponElimina
  9. M’agrada molt encara que no es per qualsevol moment. Tampoc sempre es gèlid:

    http://www.youtube.com/watch?v=FukUz9z9HkY

    ResponElimina
  10. José Luis, tens raó, el Cant a la Memòria de Benjamin Britten no pot ser més emotiu:

    http://youtu.be/h48ekn-ivUc

    ResponElimina
  11. ¿Por eso tendrán tanto éxito en Eurovisión? Ju, ju, ju :-)

    ResponElimina
  12. Hombre, Sufur, tener éxito en Eurovisión es más bien un desdoro musical; o quizás es que están rodeados de países amigos.

    ResponElimina