Música bàltica

A estonians, letons i lituans els agrada molt cantar; tant i tant que periòdicament es troben en festivals que apleguen centenars de veus i milers d’espectadors. A Tallinn tenen un recinte a l’aire lliure fet a mida per aquestes celebracions, que sembla ser incommensurable. La UNESCO ha sancionat aquesta urgència canora i l’ha afegit a la seva llista d’obres mestres del llegat oral i intangible de la humanitat (com ho va fer amb els castells, el flamenco i la dieta mediterrània). Quan aquests tres països que m’ocupen decidiren alliberar-se del jou soviètic, ho feren en gran part a través de la cançó popular, de manera que la seva fou una Revolució Cantada. O així la van etiquetar.

No tenen aquest països gaires personatges reconeguts universalment, però amb la seva densitat de població no és d’estranyar (em guardo un parell d’asos a la màniga, però encara no els revelaré). El ballarí Mikhail Baryshnikov nasqué a Letònia, però té tota la pinta de ser de nissaga ocupant i russa. Llegeixo que a Estònia nasqué la supermodel Carmen Kass (J’adore, de Dior), però com que aquest no és el meu negociat, decideixo oblidar-la.

Si hi ha una figura musical i internacional d’aquests països, es diu Arvo Pärt. Amb 75 anys recentment complerts, se’l considera un tresor nacional estonià, malgrat la seva fugida a Occident l’any 1980. Des del tombant del nou segle torna a viure a Tallinn.

Pärt començà, com tots el de la seva època, dins del llenguatge atonal, però des dels anys 70 del segle passat s’interessà a investigar la música sacra i coral prèvia a la modernitat. Des de llavors ens ha ofert “passions” i “misses” a dojo. Minimalistes en recursos, però ideals per acompanyar una pel·lícula muda de Dreyer. Tinc amb ell una relació complicada, mig amor i mig odi: els il·luminats no m’acaben d’encisar, tot i que de vegades escoltar-lo té virtuts quasi terapèutiques.

Els seus principals valedors a l’arena mundial són el seu compatriota, director d’orquestra, Neeme Jarvi, i el violinista inquisitiu i letó Gidon Kremer. Com que no vull ensopir-vos el cap de setmana amb un miserere, us deixo un parell de peces breus. Primer la ingràvida "Per a Alina", dedicada a la filla d'uns amics que anava a estudiar a l'estranger. La segona, les  encantadores "Variacions pel guariment d'Arinushka".