Construït el 1982.
17 estacions i 21 quilòmetres de vies.
La nostra única experiència amb el metro durant les vacances. Una sola línia que es desdobla en dos ramals no permet gaires virgueries de disseny. Les seves instal·lacions són bastant lletges i recordo que predominava el color taronja, igual que al seu mapa. Les línies corren a gran profunditat, segurament perquè són envoltades d'aigua pertot arreu. Fixeu-vos en l'estricte bilingüisme finès-suec.
M'ha agradat el nom de l'estació Itäkeskus- Ostra centrum. De la resta ni ha molts que no he aconseguit acabar de saber llegir-los.
ResponEliminan'hi ha molts* (m'hi jugo que els finesos també fan faltes d'ortografia)
ResponEliminaÒscar, segur que també en fan: als meus ulls sembla una llèngua endimoniada.
ResponEliminaMirant el mapa el que més crida l'atenció és aquesta distribució desgranada de l'espai, ple d'aigua i illes, ple de maneres diferents de veure la ciutat.
ResponEliminaJa ho deia ahir, Enric, que el territori de la ciutat és força desconcertant i mai no saps si et trobes davant d'un llac o del mar Bàltic.
ResponEliminaEl disseny Londres, a base de línies ortogonals i a 45º, que s'ha escampat per tot arreu, pot ser una gran troballa des de punt de vista artístic, però jo sempre he enyorat el mapa real de Barcelona amb les línies de metro superposades, com aquest de Hèlsinki. Això era abans de que "als catalans ens perdés l'estètica", en frase afortunada de no recordo qui.
ResponEliminaBrian, no és només una troballa artística, també és una forma de fer entenedora una xarxa realment complicada. A Hèlsinki, amb una sola línia, es poden permetre la fidelitat geogràfica.
ResponEliminaPrecisament, volia comentar el fet que com només tenien un línia es podien permetre el luxe de fugir del disseny de Harry Beck (que vaig aprendre a través d'aquest blog). Però us heu avançat.
ResponEliminaPues no recuerdo el metro... la verdad es que con lo andarín que soy, y con lo pequeñita y caminable que me pareció Helsinki, ni se me pasó por la cabeza buscar el metro.
ResponEliminaEl bandero, segons com es miri, el luxe és poder permetre's un mapa del tipus Beck.
ResponEliminaSufur, la verdad es que el centro es tan accesible que tomamos el metro casi con el único objeto de conocerlo.
ResponEliminaAquets noms d'estació són ben sonors, ben originals, ai el dimoni que n'és de trapella. Es pronuncien tal com les llegim? sí és així, puntazo!
ResponEliminaNo ho sé de cert, però m'ensumo que sí, que es pronuncia com s'escriu (no els hi desitjo més complicacions, amb aquesta llengua!)
ResponElimina