dimarts, 9 d’agost de 2011

Tallinn, amb T de turisme

Ho dic d’entrada, Tallinn, Riga i Vilnius —les tres capitals bàltiques—, mereixen la pena i són prou diferents (com si s’haguessin posat d’acord a l’hora de repartir-se el pastís dels atractius) com per visitar-les les tres sense sentir el fantasma del “déjà vu”.  Cadascuna reflecteix el punt àlgid de la seva història i cap d’ells coincideix en el temps: Tallinn és hanseàtica, Riga “Belle Époque” i Vilnius barroca. Si em fessin escollir, em quedaria amb les tres. La UNESCO així ho va entendre quan va incloure-les totes tres a la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Començàrem per Tallinn, simplement perquè Estonian Air hi té vol directe des de Barcelona i semblava el punt de partida més convenient. La ciutat té poc més de 400.000 habitants, o sigui que és petita, i els seus atractius estan molt concentrats. De fet, el principal motiu per visitar Tallinn és la seva Ciutat Vella, una de les més ben conservades d’Europa. Envoltada de bona part de la seva muralla, plena d’edificis medievals que delaten el seu passat comercial, amb carrerons de llambordes que serpentegen amunt i avall sota esveltes agulles de campanar, s’acosta tant a l’arquetipus somniat que, si no fos genuïna, semblaria que l’han construïda per a un parc temàtic. Pràcticament no s’hi troben en aquest conjunt notes discordants (la més feridora és la catedral ortodoxa d’Alexander Nevski, un pastís rus del segle XIX), i la majoria de construccions han estat restaurades mantenint el segell de l’autenticitat.


Dit això, és inevitable que tot el turisme de Tallinn es concentri en una àrea relativament petita i que llocs com la plaça de l’ajuntament o la pujada a la ciutat alta esdevinguin aclaparadors per moments, especialment quan hi vam tornar, ja iniciat el mes d’agost. Apart de la “moda” que, de sobte, ha posat els països bàltics en el mapa, Tallinn és una d’aquelles ciutats portuàries beneïdes per la presència de creuers que regurgiten diàriament ramats fenomenals de turistes despistats. No cal dir que tot aquest rovell d’ou està ocupat majoritàriament per hotels, cafès, restaurants i botigues de souvenirs on sovinteja l’ambientació medieval. Així, no és estrany trobar-se el personal vestit com en una producció d’Ivanhoe ni que un trobador t’amenitzi el sopar cantant-te madrigals.


Pel que he llegit, Tallinn i especialment Riga, han esdevingut gràcies a les companyies low-cost destins preferents de les festes de comiat de solteria. Afortunadament no és l’estiu l’època més propícia per aquestes exaltacions de la poca-soltada, però puc imaginar-me els estralls que poden causar la resta de l’any. A aquestes plagues bíbliques s’hi afegeixen els bevedors finesos que, a 90 minuts de ferry, poden venir a gaudir dels raonables preus dels alcohols estonians.


Però no em queixaré de les aglomeracions turístiques, perquè per molt que ens vulguem distanciar de les masses i pretenguem ocupar un graó més alt en l’escala evolutiva dels viatgers, no deixem de ser una xifra més entre les multituds que es desplacen cada estiu. I com que la Humanitat, al contrari que els gasos, no tendeix a ocupar tot l’espai disponible, sinó que s’entesta a buscar la companyia del ramat, sempre és possible trobar carrers poc transitats on la màgia medieval roman intacta. I, si no, a les vuit del matí o a les deu del vespre gran part de la ciutat és un tresor exclusivament pels teus ulls.

17 comentaris:

  1. Veig que podríem agermanar Tallinn i Carcasona...
    Sempre sento una gran delectança quan puc pronunciar: Això no surt a les guies. Per aquí no hi ha passat mai cap turista!; normalment en un carreró infecte als darreres d'un hotel on s'acumulen les escombraries.

    ResponElimina
  2. Precioses les fotografies i estupenda la teva narració. Sembla, realment, un decorat de pel·lícula amb cert aire de conte.

    ResponElimina
  3. Doncs mira, m'he quedat més tranquil·la sabent que una part de les persones borratxes que passaven per BCN a fer comiats de solter/a, han derivat cap a altres latituds. De ben segur que hi deu haver alguna fórmula per calcular la quantitat de vomitades i pixum per m2 que es perd i es guanya. Em sap greu per Tallinn, però ja se sap el que és posar una ciutat al mapa :)

    ResponElimina
  4. Molt bones les fotos en alta definició. Curioses aquests torres de secció circular truncada, i també aquesta mena de apuntalaments entre cases. Ara venia del bloc de l'Alberich, que estiueja a Calella, i també ell ha trobat en les hores de la matinada el recurs per gaudir d'una tranquil·litat perduda.

    ResponElimina
  5. Girbén, si no recordo malament, Carcasona és una reconstrucció del XIX amb ínfules historicistes. Tallinn se suposa que és "the real thing".

    ResponElimina
  6. Sí, Glòria, és inevitable pensar en un conte de Perrault o els Grimm.

    ResponElimina
  7. Clídice, em temo que, com la beneiteria tendeix a reproduir-se, n'hi haurà prou per omplir de vòmits totes les ciutats europees que calgui.

    ResponElimina
  8. Brian, els humans som tan previsibles que, si t'ho proposes, és fàcil esquivar les multituds.

    ResponElimina
  9. Farem un estudi a fons de la zona....que encara es manté verge per nosaltres.....però podria perdre-la aviat segons el que veig.

    ResponElimina
  10. Garbí, Tallinn la virginitat ja la té perduda, però el país, que té una densitat ínfima, té molta natura per descobrir.

    ResponElimina
  11. En Girbén, ràpid, m'ha pres el comentari d'un Tallín convertit en parc temàtica medieval com una Barcelona també convertida en parc temàtic.

    M'ha agradat molt això de reconèixer que nosaltres també formem part del caos turístic i que estem a la mateixa alçada, sigui via comiats de solters o turisme cultural...

    ResponElimina
  12. Sí, Galde, tu i jo som repugnants turistes. Només en Lluís Bosch salva el pavelló amb el seu refús a integrar-se amb la resta de turistes.

    ResponElimina
  13. Tens tots la raó. Carcasona és el chef-d'oeuvre de Viollet-le-Duc. Ell i el John Ruskin són responsables que ens mirem la cosa medieval amb bons ulls.

    ResponElimina
  14. No nego la meva condició de turista, però la meva prioritat turística sempre ha estat fer el turista semblant un indígena buscant la complicitat local. I és cert el que dius: els humans són molt previsibles. A Barcelona, per exemple, hi ha museus vuits com esglésies.

    ResponElimina
  15. Enric, és més fàcil dir-ho que fer-ho, sobretot si pares als llocs no més de tres dies.

    ResponElimina
  16. No hi veig res de mal en això de ser turista, si seguim la definició del diccionari: "Persona que viatja per recreació, recorre un país pel sol gust de conèixer-lo." Jo sóc turista, a Catalunya o al defora :)

    ResponElimina
  17. Jo tampoc, Clídice, i no veig una altra manera de fer-ho quan depens d'una nòmina.

    ResponElimina