dissabte, 14 de desembre de 2013

(54) Llàgrimes amargues

Llàgrimes amargues
em mantenen en marxa
al llarg dels anys
cauen lliurement
Només una pistola podria aturar aquestes llàgrimes amargues
Els carrers inacabables per on camino
vas fer que semblessin bonics
però ara somio en cançons “country”
i em desperto a New York City

I l’única bellesa aquí
és la lluna a través d’una llàgrima…

Ploro perquè sembla tan bonica
Ploro, per què no, és de franc
i no hi ha res més interessant
que plorar constantment
i com li dic a tothom
plorar a tothora és divertit...
 

2 comentaris:

  1. Primera de les '69' sense glossa allauenca?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Vaig arribar tard a casa. Però està bé, oi? Te vocació de hit menor.

      Suprimeix