dijous, 5 de desembre de 2013

La meva biblioteca i altres contes

Sobre aquestes coses vermelles sec per llegir (amb mitja vergonya) les historietes de Ralph König i Juanjo Saez.
D’ençà que sóc a l’atur i que el meu compte corrent té el lleig costum de disminuir el seu saldo cada dia que passa, he començat a considerar la possibilitat de fer servir la xarxa de biblioteques públiques per alimentar les meves dèries lectores. A més, els meus prestatges de marqueteria d’IKEA ja no accepten ni un desconegut més (i l’e-book, desaparegut en combat, em fa una mandra immensa).

El meu barri, l’Esquerra de l’Eixample, no va gaire ben servit de biblioteques i la més propera em queda a una estació de metro de distància, al carrer d’Urgell, entre Provença i Mallorca. Té de nom el d’Agustí Centelles, que produirà urticària als catalanistes més acèrrims per allò de la cessió (venda) del seu llegat fotogràfic que perpetraren els seus hereus a potències de l’Ebre enllà. De fet, per si serveix de consol, la biblioteca només ocupa els pisos superiors d’un edifici nou de gairebé trinca, que també rep el nom molt més consensuat de Centre Cultural Teresa Pàmies.

Sense poder fer gaires comparacions trobo que m’ha tocat una biblioteca prou espaiosa, amb força llum natural i uns continguts que de moment no m’acabaré. De mica en mica vaig integrant-me a aquest ecosistema on predominen per l’extrem més verd els estudiants de secundària o d’universitària i per l’altre extrem els jubilats i els beneficiaris de l’atur. Evidentment, com a membre d’aquest segon grup, trec profit de la premsa diària, de les publicacions periòdiques, de la lectura frívola en diagonal i de la calefacció tan benvinguda ara que finalment ha arribat el fred.

Sonarà a obvietat, però ara que el meu material de lectura no és de pagament (directe), puc permetre’m la llibertat del caprici, de la provatura sense compromís, de la revisió tantes vegades postergada dels clàssics. Me n’adono que el que he estat llegint els darrers temps estava guiat en gran part pel que hi havia visible als taulells de les llibreries i en igual mesura del modest rebombori que alguns títols assoleixen en els pocs blocs literaris que segueixo. Moment per deixar-se dur per la inspiració sense agenda i demanar la targeta de visita a Bruno Schulz, E. C. Segar, George Saunders, Edmund Crispin, Yoji Yamada, Léo Malet, Anthony Powell, David Markson o John Barth. I potser també per investigar Jaume Cabré (aquest, ho confesso, em negava a passar per caixa per conèixe’l).

Només m’agradaria sol·licitar a les sempre amables bibliotecàries que, malgrat el luxe de la megafonia, m’estalviessin que els darrers quinze minuts previs al tancament de la instal·lació estiguessin sempre acompanyats de soroll harmoniós, altrament dit música (tant me fa The Cure com Ella Fitzgerald). Si els venia de gust fer de DJ, que no s’haguessin apuntat a biblioteconomia.

16 comentaris:

  1. La música és la manera menys agressiva d'avisar la gent que s'acosta l'hora de tancar. Quan feia el torn de cap de setmana, els mals rotllos i les discussions amb la gent a l'hora de tancar es van acabar quan vam començar a avisar amb música.

    Dit això, m'avergonyeix confessar (bé, en realitat no m'avergonyeix gens) que encara no he trepitjat aquesta biblioteca. I això que la tinc a dos carrers...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la música amanseix les feres. Com a propietari virtual de la biblioteca Agustí Centelles, et convido a visitar-la. No crec que te'n pendeixis.

      Elimina
  2. Genial descripció d'una nova vida! De totes maneres has de reconeixer que per a tancar el local és millor la música que menciones que no que comencin a obrir i tancar els llums... o que et posessin "L'hora dels adéus"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Galde, l'Hora dels Adéus no deixa d'inspirar-me. Potser que hi faci una ullada.

      Elimina
  3. Ostres, no sabia que estaves a l'atur, em sap greu. Em ve al cap aquella frase tan odiosa de "No hay mal que por bien no venga" (sobretot perquè hi ha mals absoluts). Sembla que t'agrada aquest nou ecosistema (música a part), es veritat que potser faràs revisions i descobriments interessants, una mica per buscar-ho i una mica per atzar, no?
    Per cert, em va encantar "El hombre deseado" fa mil anys, i el Juanjo Saez també m'agrada. Enjoy the library...!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et sàpiga greu, ja tinc edat per gaudir-ne...

      Elimina
  4. Aaaaargggg, la de la lipoatròfia semicircular!!!

    ResponElimina
  5. Pel que descrius no sembla que la teva biblio estigui especialitzada en cap tema. La meva, la Rodoreda, ho està en poesia. Res de més adient... I amb una bella pollancreda al costat per fer un primer tast sobre la gespa.
    També he de dir del munt de "música de biblioteca" que arribo a escoltar. Després de duplicar part de les lleixes de CD's de la meva (Cage, Dockstader, Henry... i totes les rareses que vulguis), m'he acostumat a explorar les biblioteques començant per la música, o la veu dels audio-llibres: un triple CD de l'Octavio Paz recitant-se? Perfecte per a la travessa nocturna i solitària de Lleida a Logroño!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que està especialitzada en fotografia, com seria d'esperar pel nom.

      Elimina
  6. I do, ara pots llegir de caprici, pots fer el turista de biblioteques, pots descobrir sistemes de fer fora la gent i triar biblioteca pel gust musical del bibliotecari ... això és tot un nou món en una T-1!

    (més endavant, quan t'hagis especialitzat, podràs començar a fer el recorregut amb sabata de muntanya i motxilla. la petxina de pelegrí no cal)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira no em desagrada la idea. De moment començaré per Barcelona (i Vic).

      Elimina
  7. En els últims anys he vist vàries biblioteques i realment es veuen pràcticament noves i maques, la veritat es que dona gust anar-hi. Llàstima que el senyor Kindle els hi ha robat el protagonisme que tenien en la meva vida

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons, és molt sa estirar les cames per anar i venir de la biblioteca.

      Elimina
  8. Espaiosa, ben il·luminada.. però, és acollidora? S'hi llegeix bé en aquests espais tan oberts?

    L'apamaré el gener quan hi vagi a fer la xerrada que ja vas sentir l'altre dia al Poble-sec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha llocs més acollidors que els de la foto, però jo llegeixo de gust gairebé a tot arreu.

      Elimina